UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 4 de juny de 2010

Qualsevol entrada

Qualsevol entrada dóna a dins,
però l’interior no té sortida, té l’entrada
d’un nou passadís que dóna fora, d’on
se surt cap a dins per retornar
de bell nou, i sempre aquest traüll i sempre
serem a mig camí.

Tanmateix, això no ha de fer por
a ningú, no té cap mena
d’importància. Tampoc
no és cap engranatge transcendent; només la vida
eterna, o girar en aquest sentit
tens i inexacte del planeta,
no moure’ns mai, aspirar fum d’abelles,
escopir al centre, segregar
cera, la cera suficient
per bastir un ciri a la santa obscuritat.

SAMPERE I PASSARELL, Màrius Ens trobarem a fora

Un altre poema que reflexiona sobre la poesia. I són els millors. De dins cap a fora, de fora cap a dins, el poema es fa, el poema es llegeix, d’allò subjectiu a allò objectiu i viceversa. És el mateix que el dia que comença i acaba regularment, com Sisif pujant la muntanya i quedant-se sempre “a mig camí”. Heus aquí què cal fer per perdurar: "no moure'ns mai" (arrelar-nos), fer com les abelles que generen mel, “escopir al centre” (possible imatge del menyspreu del terme mig), “segregar/ cera”, o sigui, poesia, “per bastir un ciri a la santa obscuritat”: al capdavall només aspirem a una escletxa en la paret.

4 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

No moure'ns mai, no moure'ns mai de l'etern moviment d'entrar i sortir, no moure'ns per poder moure'ns, per poder ser.
Fantàstic Màrius Sampere!

Helena Bonals ha dit...

Fantàstica lolita!

Joana ha dit...

Helena, tu si que ets fantàstica o genial com vulgues.
M'encanta el comentari que has fet-

Et deixe un haiku de Benedetti, no sé si té relació o no però a mi m'agrada molt.

Quan no hi som
la gràcia del dubte,
ja s'ha perdut.

L'he adaptat un poc per fer-lo quadrar.

Una gran abraçada.

Helena Bonals ha dit...

Joana:
Jo entenc això d'aquest haiku:

Mentre hi som, hi ha possibilitats: només si ets dalt la bici pots guanyar, però si pares ets perdut.