UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 22 de juny de 2010

Te’n vas anar als quinze anys
i amb el teu nom, Teresa.
Jo, ara, aquí, simplement t’anomeno:
fita on la mort m’arrabassà per sempre
coses molt pures i la clau de l’alba.

BENGUEREL, Xavier L’altre

Diuen que el nom és el senyal de l’ànima d’una persona. La veu poètica la va perdre ella amb el seu nom també, doncs. Ara simplement l’anomena: el significant ja no encabeix cap significat. Si es tractés d’una arcada en un edifici, pronunciar el seu nom seria com conservar l’arc sense les columnes on s'arrepenjava, perquè físicament ja no hi és l’altra, però encara pot invocar el seu nom (que potser és un pseudònim en el poema). Amb ella s’ha acabat tot: la mort li “arrabassà per sempre/ coses molt pures i la clau de l’alba”. Això que pot ser veritat, també és molt contundent. Ha perdut la infantesa, només li resta la llum de la lluna i les estrelles, la poesia.

3 comentaris:

Florenci Salesas ha dit...

Quina cosa més trista, Helena, quin horror! No el poema ni el comentari, perdona, que no vull que el que dic s'interpreti així: ñe poema és bellíssim per sincer i cru. Gairebé una única imatge, llençada al lector amb tota la contundència del món. Però pensar en aalgú de quinze anys que se'n va, m'acaba de produir un nus a l'estòmac. La vida és així...

Joana ha dit...

La imatge aconseguida amb la clau de l'alba té una força expressiva molt gran. Tot i l'aparent contradicció entre el fet d'obrir un espai que mai no es tanca, l'efecte aconseguit és molt gran: No podem apreciar la bellesa de la natura, ni l'energia de la vida si ens manca la clau, o el motor que aconsegueix que adoptem una postura vitalista i plena d'entusiasme. En aquest cas Teresa, seria la clau, i sense ella el jo poètic no pot contemplar tot allò que té al seu abast, ni tan sols la llum d'una nova albada, que sense ella sembla tan fosca i tancada com si no existira.
Un poema molt curt, però molt dens.
M'agrada molt. M'agrada molt el joc de relacions que empres a la teua anàlisi. Estan molt ben trobades.

Que passes una bona revetlla de Sant Joan

Alyebard ha dit...

No ha d'haver-hi res més dur que sobreviure als propis fills.