UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 2 de juny de 2010

Estén la carn sobre el paper de guarda

la nit té aquella gana dels poetes
que fereix amb la poda concreta
del xisclar d’esmolet. Al bosc del paladar,
on l’àcid del blanc, dallant, ha fet clariana,
vine-hi amb els teus animals, amb els noms
de cada cosa i el seu zel, i amb cada coit,
que és a punt el dallant i vull dir-t’ho ara tot.

DURAN i FERRER, Joan Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

La nit sol ser el terreny on es belluga millor el poeta. La poesia és allò que fereix amb el “xisclar d’esmolet”, amb “l’àcid del blanc” (que entra dins "el bosc del paladar", en referència a la gana del poeta). Els animals, per un cantó, i els “noms/ de cada cosa”, allò que es refereix a l’ànima, posats junts: com també situa la poesia i allò referent al cos al mateix nivell amb la imatge del dallant. El dallant que pot ser un símbol fàl·lic alhora que és una imatge de com fereix el poema. Allò que passa quan aquest poema vol “dir-t’ho ara tot”. El títol faria referència a l’aconseguir de treure el paper protector del cos, metàfora del poder dir les coses que poden ferir.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Totalment d'acord, Helena.
Crec que en aquest poema hi ha una gran necessitat d'expressar els sentiments que no es poden dir cara a cara amb el llenguatge ordinari, però sí de forma implicita.
És tracta de dir sense acabar de dir i que cadascú puga fer la seua particular lectura.
Amb les imatges utilitzades, el tema queda un poc obscur, però després de varies lectures, tot sembla diferent. Aquesta forma de comunicar en la poesia, donant peu a la recerca interpretativa del lector, és el que més m'agrada del llenguatge poètic.
Moltíssimes gràcies!!!

Joan-Pol Puntal ha dit...

i tant, la nit, tones de nit...sort n'hi ha del qui té les claus d'un codi vàlid per a no haver d'acceptar l'exili en què el poeta es troba des del moment de néixer.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Joan-Pol. T'he posat a la llista de blocs predilectes.