UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 24 de juny del 2010

21 octubre

Pot ser que fóra una mala passada
del destí o un caprici de la carn,
pot ser tal volta que esté enganyat
i siga la immediatesa del moment
la qual em faça escriure estes paraules.
Pot ser que sigues sols un més de tants
un nom més subratllat en la llista.
Pot ser que tampoc t’anomenes Carlos,
però això no m’importa massa:
El teu cos és la meua única ciència certa.
El distingiria al tacte entre cents.
Pot ser també que aquell lloc no fóra
molt romàntic, ni ideal que diguem-ne
sinó més aviat una mica infame.
Pot ser, que fins i tot ens precipitàrem
i que fórem ràpid a per totes
però pot algú frenar el desig?
Pot ser que l’estadística no mentisca
i per molt que tempten la sort
les nostres vides no tornen a encreuar-se
Pot ser tal volta, tal vegada pot ser.

RICART, J. Dins la pàgina web Estima en català

El desig és lliure, com el pensament, per sort. A la veu poètica no li importa la part determinista de la seva trobada amb l'altre, de manera que es queda amb el seu cos, fins i tot amb un altre nom. Et pots enamorar de qui vulguis, una altra cosa és que aquest enamorament porti més enllà de la presència en l'obra poètica. Tot "pot ser", tot és fràgil: al capdavall no podem estar segurs de res si no és de la certesa de les nostres emocions (que deia Forster més o menys amb aquestes paraules). El títol, "21 octubre", faria referència a algun dia immutable, inoblidable, malgrat la fugacitat de la relació.

7 comentaris:

lolita lagarto ha dit...

doncs sí, és ben cert, no podem estar segurs de res si no és de la certesa de les nostres emocions... i que difícil se'ns fa a vegades això!

Joana ha dit...

Fins i tot les emocions, tot i ser nostres, de vegades ens compliquen l'existència i ens porten per viranys per on mai voldriem haver anat a parar, altres però, son el millor regal que tenim.

Jordi Tudó ha dit...

I que duri el desig, si no en tenim, ja no hi serem.
Per molts anys!!

Helena Bonals ha dit...

Jordi:

Aquest "Per molts anys!!" és oportú: n'acabo de fer. És veritat, que duri el desig, i els vostres comentaris. El poema s'ho val.

Joana ha dit...

Eiiiiiii Helena, moltes felicitats!!!
Mira que no enterar-me a temps.
I per molts molts anys d'amistat poesia i literaturaa!!!
Una gran abraçada

Helena Bonals ha dit...

I tu, quin dia en fas? Encara que no ho sembli pas...

Joana ha dit...

El 25 d'octubre. no m'agrada ni pensar-ho, jo definiria l'aniversari com la tortura del temps. Es a dir, aquella data que ens recorda que ja som grandets, tot i que no ho acceptem
Ata ja sé que el teu es el 20, quatre dies abans de Sant Joan. Ja no se m'escapa.