Prenc cafè amarg en un poble trencat
i intento omplir tres fulls
amb uns mots trossejats per lleis físiques.
Esquitxo el cel amb gradacions de sang
i el paper es torna groc, rovellat.
Un temps enrere vaig voler la glòria,
i creia que els migdies eren meus,
mentre tu projectaves desencants
a l'ombra espessa d'heures
i bardisses llunyanes.
XIRINACS, Olga Preparo el te sota palmeres roges (1981), dins Óssa Major
El cafè amarg ho és simbòlicament, és la veu poètica que és trista, com el "poble trencat". La ploma esquitxa amb la sang de la seva vida, convertida en tinta, allò ideal que voldria aconseguir. Mentrestant "el paper es torna groc, rovellat", es fa gran fent poesia. "Un temps enrere vaig voler la glòria" la incerta glòria d'un escriptor, que creia que la vida en el seu zènit del migdia era per a ella, mentre la poesia continuava projectant "desencants" del passat, més importants que el migdia, amagats rere "l'ombra espessa d'heures/ i bardisses llunyanes", els versos que tendeixen a escampar-se com l'heura, com les onades que genera una pedra a l'aigua.
Fa 1 setmana
Entrades
8 comentaris:
Un poema intens (com si fos un cafè italià).
Bon cap de setmana, Helena!
Encara no havia llegit res de la Xirinacs. M'ha agradat
passa-t'ho bé, Bonals
Li acabe de donar un cop d'ull a tot el que has fet aquesta semana i veig que continues en forma.
Molt bona tria i perfectes els teus comentaris.
Recordo haver llegit aquest llibre ja fa anys. "Prenc cafè en un poble trencat", el poble fa segles que està trencat. Mentre la tassa estigui sencera...
"Esquitxo el cel amb gradacions de sang i el paper es torna groc, rovellat". Des de Felip V que ens venen rovellant, potser no abem quin és el nostre paper...
Helena ja em perdonaràs el llibertinatge...
Des del far amb cafè.
onatge
onatge: m'agrada el caire que li has donat al poema. Quina il·lusió, algú que s'ha llegit el que comento de l'Olga.
Helena,
els teus comentaris sempre els trobo molt encertats i ajustats, i mai comento semse haver llegit. Em semblaria absurd. Jo he fet un joc entre la intensitat i el cafè, sense fer un comentari a la babalà. Llegint el poema de l'Olga i llegint el teu comentari, no sabia afegir-hi més.
Però llegeixo.
Molt bon vespre!
Fanal blau: no m'has entès en el comentari a onatge. Ja ho sé que em llegeixes abans de comentar. El que vull dir és que onatge s'ha llegit el llibre d'on trec el poema i el comentari.
Moltes gràcies a tots!
Gràcies per l'aclariment, Helena!
Sense voler ho havia malinterpretat, i em sabia greu.
Publica un comentari a l'entrada