UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 25 d’abril de 2011

Cistells de fruita

Ja són buits els cistells de la fruita madura.
La nostra primavera és un record que emigra
a la terra del fred. Fórem hostes dels déus
i em vas donar la vida, amb les mans transparents
quan em tocaves l’ànima, amb la pell i amb la sang,
amb la tarda que espera un amant que no arriba
i la llum que s’escola per les persianes closes.
I arribaves i tot renaixia de sobte
com una gran certesa: eres els camps de blat,
l’assutzena i la fruita que madura a l’estiu,
un cos evanescent en la tarda morosa
i el vent que arriba lent i fa plorar les roses.

CLARÀ, Israel Pluja de nit

L’altra persona ha estimat la veu poètica “amb la pell i amb la sang”, en cos i ànima. El món exterior s’escolava “per les persianes closes” abans de conèixer-la, que malgrat tot no han pogut impedir el seu pas en la seva vida i la seva poesia. Amb ella era com un renaixement, amb la preciosa imatge de “la fruita que madura a l’estiu”. Era una qüestió “evanescent”, espiritual. El millor és el vers del final: “i el vent que arriba i fa plorar les roses”. El vent, la poesia; les roses, els poemes, que els fa plorar aquest vent, que els omple de sentiment.

4 comentaris:

Israel Clarà (La figa del Papiol) ha dit...

Moltíssimes gràcies, Helena, pel bellíssim text que m'has dedicat, i per la dedicació i afecte amb què comentes els meus textos. Molts petons!

Helena Bonals ha dit...

Em fa feliç que t'agradi el que escric. Per a mi la poesia és massa.

Olga Xirinacs ha dit...

Helena, fas molt bé de comentar aquest poeta, perquè té molta obra i molt bones traduccions, però pocs comentaristes, i val la pena que els lectors s'hi acostin gràcies a tu.

Iris ha dit...

Fantàstic, ho enllace al face. Mil gràcies!!!