M'he buidat de tot odi, de l'espera de tu
que em corseca per dins i em pren els somnis.
T'he retrobat intacta en aquests cels,
sota els paisatges breus d'aquesta illa nocturna.
Fruita fresca, llimones, uns ulls que són ponent,
les vinyes cap al tard, una estranya promesa;
i sempre en marea alta la teva absència trista,
que desfàs quan arribes, quan et tornes record.
Em vas donar l'amor que vaig desitjar un dia.
Dóna’m ara la vida per combatre la mort.
CLARÀ, Israel, L'illa dels morts, 2008
L'odi i l'espera de l'altra, el passat, prenen els somnis a la veu poètica, que se'n buida, per retrobar l'altra persona intacta en els "cels" i "l'illa nocturna" de la poesia. També és poesia "la marea alta" de la seva "absència trista" quan es torna record. Ella li va donar l'amor de la llum del sol un dia, ara li demana que il·lumini la lluna de la nit, de la mort, que li permeti de lluitar "desarmat", que diu Margarit.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
No coneixia aquesta autora! molt bon poema!
No em diguis que Israel ha canviat de sexe...
Molt bé, Helena, de comentar aquest poema. La immensa producció de l'autor, "work in progress" es mereix que les mans sensibles d'una bona lectora com tu la fullegi una mica.
Elfreelang: tal i com diu l'Olga, Israel és una persona del gènere masculí.
Olga: gràcies, el poema em supera avui, jo també lluito desarmada a voltes.
Un poema preciós.
Gràcies per aquest suau regal matinal.
Petons!
Després del que he llegit al face i ara en aquest poema, no tinc cap dubte que L'Israel Clarà se'ns presenta com la més pura i viva imatge del romanticisme.
Després de la nostra desafortunada trobada, ací al teu espai, no m'imaginava que acabaríem compartint alés poètics!!!
Benvingut siga aquest nou poema!!!
Amics i amigues totes, us ho agraeixo des del fons del cor. I res de desafortunat, Iris, el que no arregli la poesia i la literatura no ho arreglarà res. De vegades tots ens equivoquem, jo el primer, i tots tenim dies que més valdria que no ens haguéssim llevat. Us dono les gràcies i demano disculpes per si la meva entrada no va ser del tot afortunada. Continuaré llegint i entrant en aquest blog de l'Helena. L'Iris ja la tinc afegida al Facebook i ens la podrem anar fotent per allà! Sóc hermafrodita, puc canviar de sexe indistintament... Petons!
Publica un comentari a l'entrada