El Miquel i l'Olga tornen
Calleu, nobles consellers, guardeu-vos la raó que us quedi
I, amb un pas viu i decidit, marxeu on sigui que us esperin.
Baixeu les baldes, ajusteu finestres i correu cortines.
Poseu els nens al llit; si dormen, mireu com respiren.
Perquè, si és bo o és dolent, no importa molt ara mateix.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Que sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Voleu, amables pretendents, fins altres braços que us valorin
I, pel camí, no pregunteu, deixeu que el nostre amor es fongui.
Guardarem com un tresor les vostres panxes, les carícies,
I ho jurem, per un moment, ens pensàvem que podíem
Però, si truca algú, no contesteu, que el cel ja és prou ple de valents.
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
I sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Guardeu-vos forces, bona gent, potser ens veurem un altre dia.
Sabem que volíeu fer més, però, què hi farem, així és la vida:
T'equivoques d'uniforme i dispares a qui més estimes;
T'equivoques de remei i va i s'infecta la ferida.
I, alguna estona, què us penseu?, també ens agrada estar contents.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem fer.
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
Ai, Verge Santa del Roser, volem el just per viure bé!
Però sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer.
Sembla tan clar que ens equivoquem com que ho anem a fer!
GISBERT, Guillem, dins l'àlbum 10 milles per veure una bona armadura de Manel
El Miquel i l'Olga són de tornada de tot, volen la seguretat, no volen ser valents, ni córrer riscos. Perquè t'equivoques i fas mal. A més, només volen "el just per viure bé". Però, malgrat tot, s'acaben equivocant, perquè és evident que només s'equivoquen els que fan les coses. Una delícia de cançó.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
5 comentaris:
És evident que cal l'acció: els tebis els vomitarà Déu de la seva boca, diu la Bíblia.
No ho veig pas tan clar, Olga. De la mateixa manera com la Bíblia diu això, pot dir el contrari, com passa amb els refranys.
qui té boca.. s'equivoca..
la meva és la del soldadet...:)
lolita: a mi m'agrada molt el final de la del soldadet.
La que em meravella més és "Aniversari", per ser tan naïf, per ser un 10.
Cal arriscar, el risc comporta el poder de la elecció.
Publica un comentari a l'entrada