Arbre vençut,
admira el foc i la brasa,
i aquesta guspira tan dolça de llibertat.
O el llot immens, maldestre,
on sempre més rauràs.
DORCA, Jordi dins Itineràncies poètiques
La vida ens porta indefectiblement a la decadència i la mort, però aquesta pot tenir malgrat tot una guspira de llibertat duradora amb la creació poètica, aquest foc d’artifici que són els versos. Val la pena d’escriure poemes per transcendir una miqueta, de cremar tot transformant-se en un instant de bellesa, per no anar a raure simplement al llot.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
M'agrada molt aquest poema de Jordi. No en tenia ni idea del significat de la paraula llot, per ací no l'emprem. He vist que el seu sentit figurat és: Allò que envilix o deshonra, abjecció, ignomínia.
Així que entre les dues estrofes, em quede amb la primera on encara ens queda un bri d'esperança!!!
Gràcies helena. Em sembla que jordi tardarà en veure el teu comentari, està molt capficat emb les eleccions pel que he vist al face!!!
Ja m'ho imaginava, que estava ocupat, però no diu pas res!
Amb el Jordi he d'estar buscant constantment paraules al diccionari. En sap massa.
Ei! Ara sí. Us he atrapat criticant-me.
Ui, sí, parlem molt malament de tu! -"del revés ho dic perquè m'entenguis"-. Com se'n deia del que passa quan algú parla de tu en la teva absència?
Publica un comentari a l'entrada