XXIII
Ets astuta i vulnerable.
Cobeges dos somnis:
un de pedra, l'altre de cel.
Duies una faldilla blanca,
vas somriure un moment;
nedaves cap a un altre mar.
CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel
Fins a les persones més fortes se'ls hi pot girar el cervell a l'últim moment. Una dona pot ser perfectament "astuta i vulnerable" alhora.
Una dona també pot cobejar dos somnis, un de material i l'altre d'immaterial, que tinguin lloc alhora. La "faldilla blanca" d'innocència i el seu "somriure fugisser": una cosa seria el cel, l'altra la pedra terrenal. Ella ja nedava "cap a un altre mar", aconseguia de surar tot cercant la idea i la realització de l'amor, com qui fa un poema.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
7 comentaris:
Molt poca gent té la dedicació que tu ofereixes a la poesia.
Ben pocs, entre els lectors generals, troben el gust per la poesia, més aviat els espanta.
Per això tens l'estrella de la singularitat en el teu blog i en la llum dels teus ulls per triar, comentar i posar a l'abast.
Senzill i bonic.
Totalment d'acord amb Olga i estonetes
Tens un do especial per despullar el poema sense qeu passi fred...
Una dona pot cobejar la immensitat. No coneixia l'autor.
Des del far bona nit.
onatge
És un goig que em comentis, Olga.
El mateix us dic als altres.
El que és veritat és que ningú fa exactament el mateix tipus de bloc que faig jo, i tampoc ningú fa com els altres dos, i això em sorprèn.
onatge:
M'agrada això que dius que faig amb la poesia. Es tracta de mantenir el misteri.
Jo tampoc coneixia l'autor. És un llibre que vaig trobar a la biblioteca on treballo. Tinc tendència als anticànons també en poesia.
Ben interpretat, a vegades som pedra a vegades som vent.
Publica un comentari a l'entrada