XI
Dorm el somni,
rere la dura pell,
fulla caiguda,
lenta tardor.
CARULLA-RUIZ, Jordi L'escorça i la mel
"Dorm el somni/ rere la dura pell": la del poema, sempre abstrús en una mirada superficial. Alhora, i com la "fulla caiguda", allò més superficial de l'arbre, i més fràgil per tant, cau lentament, també com el poema s'interpreta en calma. "lenta tardor": el somni dorm en la tardor de la vida, més que mai, ja que sol provenir de la infantesa. Esperant de ser desvetllat.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
M'agrada molt, el teu comentari també.
A tu et puc elogiar sense cap tipus de perill!!! Ja m'entens. M'hauré de mossegar la llengua!!!
Quines poques paraules les del poema i què ben triades, com transmet la sensació d´assossec...
Molt poques paraules, però sí, molt boniques, com diu la Joana.
Joana: tens massa talent i ets massa guapa, què hi farem!
Estonetes: realment és curt el poema, però no pas buit.
zel: és el prototipus del bon poema. Que ho sapigueu apreciar és bona senyal.
Publica un comentari a l'entrada