UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Qualsevol pot perdre en aquesta història

Ha començat a ploure de bell nou.
De res no et valdrà aixoplugar-te davall d’un ràfec.
Zeynep Kurada

(Ni tan sols tens dret a ser infeliç, com una tulipa encesa en les neus de muntanya.)

Entre les aigües de la nit i ombres de la son, passe el ble en una ciutat esberlada i aguaite que l’alba espargesca les cendres del teu nom. No sé de cap fanal que no es creme en la llum de la seua mateixa soledat. La lluita contra totes les cançons tristes acosta el dolor de la gent cap a nosaltres. No hi ha amor sense tren ni arenes mancades de les sandàlies del nòmada. Ho digué Zeynep Kurada amb tonada de acordió: El nostre és un amor de llibertat condicional. Començà a ploure de bell nou. De res no et servirà aquesta volta l’aixopluc d’un ràfec.

BESSÓ, Pere, de Aigües turques, 2010

L'amor és cosa de dos, si les dues mans no ho volen no hi haurà aplaudiments, deia Frömm. Els dos hi poden guanyar o perdre. Però si hi ha d'haver un ràfec, "de res no et valdrà aixoplugar-te". Trobo molt contundent, brillantíssim "Ni tan sols tens dret a ser infeliç, com una tulipa encesa en les neus de muntanya": l'empatia, la hipocresia excessiva fa que no poguem mostrar sentiments de tristesa, és mal vist. El poeta espera que "l'alba espargesca les cendres" del seu nom, vol oblidar l'altra amb el nou dia. Al capdavall de tot estem sols com un fanal en la nit. Volent treure'ns de sobre les cançons tristes, apropem els qui sofreixen al nostre voltant, al voltant de la poesia. No hi ha cap amor que no hagis d'agafar el tren quan passa. "El nostre és un amor de llibertat condicional": forma part d'una mena d'ordinador, que no controlem. En definitiva, poc hi tenim a fer, nosaltres, davant el ràfec de l'amor.