UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 4 de març del 2011

Lletania

11. Nosaltres mai no ens realitzem. Som dos abismes-un pou fitant el cel.

PESSOA, Fernando, amb l'heterònim de Bernardo Soares, dins El llibre del desassossec

Cert tipus de persona mai es realitza, perquè sempre vol més, i aquest més no es pot aferrar mai. Al l'entrada número 61 dirà: “Només la infelicitat eleva”, o sigui, no és feliç ni vol ser-ho, perquè és molt rendible artísticament. En el fons del fons, és més feliç que ningú. La seva feina seria el pou, l’art, doncs, el cel. Ha esdevingut artista tot i ell mateix, la seva feina, la vida. D'allò més avall, profund, a allò més amunt, més transcendent. Les persones, que som humanes, ens movem entre allò grotesc i el sublim, he llegit alguna vegada. Una lletania és una enumeració llarga i pesada: d'aquí la ironia del títol, ja que aquest poema en prosa és curtíssim.

3 comentaris:

Joana ha dit...

Sembla que tenim telepatia, Helena.

Mira el que m'estic llegint aquestos dies!!!

http://www.enfocarte.com/5.26/pessoa.html

Magnific comentari!!!

Helena Bonals ha dit...

Apart de tu, és un dels meus poetes preferits. Era esquizofrènic, però d'una manera que li permetia de treballar. Com escriu de bé, sota l'heterònim que es presenti!

Elfreelang ha dit...

Pessoa m'encanta! i gairebé tots el seus heterònims! el llibre del dessassossec no me l'acabo mai, vull dir que es per llegir i rellegir