Quan m’inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontises,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pa tou.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (52)
Mira enrere i veu com la seva relació ha amorosit la vida quotidiana. I “a les tovalles, molles de pa tou” que encara no s’ha assecat, bona metàfora. Com el pa d’abans, que li costava de fer-se vell, l’amor seria tou encara, de la mateixa manera que el pa es pot renovar cada dia i no mor mai l’emoció, el sentiment. “El nostre pa de cada dia” cadascú sap a què es refereix en la seva pròpia vida, deia una professora meva, i jo trobo que aquesta relació és envejable.
Aquest és l'últim poema del llibre de Jesús Ma. Tibau que tinc el plaer de comentar.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
un poema bellíssim..
Tota una declaració de felicitat
Em sento embriagat d’emoció i d’agraïment per la sensibilitat amb què has acollit els meus poemes d’amor, un a un.
Coses com aquesta fan que per a un home que sempre diu que vol viure del cuento, afegir-hi l’adverbi “econòmicament” sigui secundari. La literatura em dóna vida, emoció, energia, satisfacció... i en gran part és gràcies a persones com tu.
Arribe tard!!! Molt bonic tot, el poema i el teu comentari.
La justicia que li fas als poemes en comentar-los, no es paga amb tot l'or del món.
Sempre ens obris una finestreta molt particular que pot coincidir amb la nostra o enriquir-la amb una visió diferent i complementària.
Mil gràcies
Publica un comentari a l'entrada