Puc sembrar amb els ulls clucs, que ja no m'erro,
destarotar el camí i tornar a casa
o enfilar al primer intent una paraula.
Puc somriure de franc, sense fer trampa,
i sortir d'un malson refutilat.
Em queda saber on es pot aprendre
el do per a renunciar a tot.
I això no ho trobo enlloc. Ja ho he buscat.
RIERA, Josep, Reraguarda dins Adverbia
La veu poètica pot amb tot, se’n surt de tot, sap “el que vol i el que cal voler” (que deia Milena Jesenská), improvitzant, sense equivocar-se. Pot “sembrar amb els ulls clucs” (fent poemes), trobar el camí perdut cap a casa, o saber expressar-se com qui enfila una agulla al primer intent. Pot superar un malson. Però el que no pot és saber com “renunciar a tot” d’entrada, no pas a posteriori, com ser de tornada de tot, sense desitjos.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
11 comentaris:
renunciar a tot seria renunciar a viure, saber morir... ho he entès així, no sé si he entès molt bé la part de comentari on parles de renunciar a tot d'entrada, potser vols dir renunciar a tot en un moment en que no és necessari renunciar-hi? és a dir sense arribar a aquesta conclusió a la força i per no tenir-ne més remei?
m'ha agradat moltíssim aquest poema.
lolita:
"no parlis quan la gent escolta/viu fàcilment i mor en pau", diu una cançó que surt en un llibre de Forster. Fer això és tirar la tovallola. Ser de tornada de tot, sense desitjos, un cel celestial, ho és una persona poc humana. Però a vegades no voldria altra cosa, sóc ambivalent.
un ser celestial, volia dir
Excel·lent; Helena.
Fins i tot encaixa amb el tarannà resolutiu i la determinació que caracteritza el poeta, sempre irònic, relativista.
Moltes gràcies per fer-lo portar-lo cap aquí.
Jordi:
Gràcies a tu per proposar-nos un poema tan bo.
Per cert, ja sé què vol dir el teu cognom, l'altre dia fullejant el DCVB hi vaig anar a parar!
Magnífic, Helena. Si ja va ser un plaer llegir-lo a Adverbia, tenir també el teu comentari resulta doblement gratificant.
Mil gràcies a tots dos
està molt bé divulgar aquest poema, que ja vaig llegir a Advèrbia, i a més a més amb una cosa que jo sóc incapaç de fer, uns comentaris tan interessants i acurats com els teus.
Francesc:
ja passa a vegades que un poeta no serveix per a la prosa, jo faig crítica fins i tot quan faig poesia.
L'autor s'hauria d'educar en l'escola estoica o saber-se preparar un bon suïcidi. És que no ho ha buscat tot.
El tema suïcidi no crec que sigui el que vol el poeta, si se'n surt de tot.
Publica un comentari a l'entrada