Petits batecs
Petits batecs d’alegria
m’acosten a tu
entre els passadissos
i lligalls .
Ets l’excusa d’un matí erm d’antiga
i desitjada esperança.
Llençarem el tendre esguard
cap al teu, d'esquitllenques,
amb el suau oreig
del capvespre.
Ens direm adéu
mentre s’adorm
la canalla a l’estiu.
Només et robaré un petit llampec
quan seiem al treball,
a la frontera de la comèdia del desig.
Tornarem al joc d’infants adolescent
amb la bena als ulls,
la ferida al pit.
GREGORI, Josep Ramon dins versos.cat
"Petits batecs": la poesia que guia "entre els passadissos" del laberint de la vida, els "lligalls", la seva presó. Alhora, literalment, batecs que són senyal d'allò més gran, l'amor. En l'altra persona desemboca l'origen de la seva primitiva esperança, amb ella se'n va al capvespre, la maduresa. Però al capdavall es diran adéu. Li robarà "un petit llampec" del que hi ha hagut entre els dos, en seure al treball, en posar-se a fer poesia. Tornarà a la innocència cega de la infantesa, l'adolescència precoç. Amb el dolor, "la ferida al pit" que alguns consideren imprescindible per a crear (de la mateixa manera que n'hi ha que creuen que la creació prové i porta a la felicitat). Un poema sobre l'amor-el desamor-l'amor que omple les nostres vides, i els poemes.
Fa 1 setmana
Entrades
6 comentaris:
Magnífic poema i exel·lent crítica.
Et deixe el poma que auesta lectura m'ha inspirat. Espere que t'agrade!!!
T'hi veig en cada estel,
cada nit quan el dia dorm,
i somniant mig desperta
les lletres del el teu nom.
Si veus que es trenca el son
que ningú t'acompanya enlloc,
que en la fosca, una llum
s'entrecreua al teu camí...
sabràs que sóc jo
que t'imagine allà dalt
i et regale el meu esguard
però sols per un instant.
És molt millor el poema que t'ha inspirat que no pas el meu comentari! És trista i bella alhora la vida... per un instant, sí, per un instant, però que porta cua com els estels.
Neruda va dir:
l'amor és curt, l'oblid llarg!!!
Helena, has escollit un poema que m'agrada molt i l'anàlisi que has fet és perfecte.
Helena, una bona amiga m'ha recomant que pose aquest poema al poemari, així que me l'emporte al blog i et confirme que és mmeu; tampoc vull que la gent pense que plagie els meus propis poemes anònims, he,he
Joana:
Em sembla molt bé que el publiquis. És molt líric, com sempre! La poesia i tu sou bones companyes, definitivament.
Publica un comentari a l'entrada