UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 31 de desembre de 2010

No em deturo per a ningú.
Rellotge de sol


No et vesteixis, encara;
entreabaltits, les mans al dubte,
deixem que Proust ens allargui l’albada.
Potser un encantador
picarà els nostres vidres
i ens serà anunciat
que avui,
i solament per a nosaltres,
s’aturarà el temps d’esfullar les roses.

XIRINACS, Olga, Óssa Major

Vestir, apart de tenir lloc físicament en l’escena del poema, és com fer el poema al voltant d’una idea, com cobrir la bombeta amb un pàmpol. La veu poètica voldria allargar el moment sense cobrir-se de roba.“les mans al dubte”: la inseguretat de si l’amor o el poema valen la pena. Proust allargaria simbòlicament l’albada en retornar al passat, l’origen de tot. Potser un encantador, en forma de poeta, aturarà “el temps d’esfullar les roses”, fent perdurar l’amor. El rellotge de sol, la vida, no es detura per a ningú, malgrat tot.

5 comentaris:

Iris ha dit...

Quin desig més bonic el d'aquest poema d'Olga!
Aturar el temps és el que sovint voldriem quan experimentem un segon de màxima felicitat.
El dubte i la inseguretat es concreten i es fan palpables amb la imatge "les mans al dubte". L'abstracció del mot desapareix fent servir el sentit del tacte, perquè si alguna cosa és segura és que no sempre s'aconsegurà fer perdurar el temps
d'esfullar roses.

M'agrada molt la teua metàfora del verb vestir: cobrir la bombeta amb un paampol; protegir-la per a que la idea, el poema, el temps, la felicitat del moment, no s'escapen.

Gràcies Helena. ha estat un plaer acomiadar l'any comentant poemes!!!

Olga Xirinacs ha dit...

Manllevant el que diu Iris, és un plaer tenir l'Helena Bonals que ens comenti poesia quan sembla que les ombres ens van cobrint a poc a poc. Com bé descriu Apel·les Mestres, el gran oblidat, en una de les delicioses cançons: "Els verds xiprers que s'hi ageganten vetllen tot son..." (Non-non de la morta).
Fem servir poc els verbs en el sentit d'articular una frase. Agegantar, per exemple, una ombra.

Moltes gràcies pels teus continuats records i comentaris, Helena. T'ho diu l'Olga, que sent com damunt seu s'ageganten aquelles ombres. Sort de la teva llum.
Al blog d'avui/demà escriuré alguna cosa sobre els autors "provincians", perquè m'han picat certs comentaris de premsa.
¡Molt bon any, i que la literatura et faci feliç!

Elfreelang ha dit...

I tant debò el que diu la poesia en els versos finals sigui així..BON any!

Francesc Mompó ha dit...

Que tingues molt Bon Any, Helena.
Salut i Terra (i literatura)

lolita lagarto ha dit...

aturar el temps per viure més intensament.. és el que et desitjo per aquest nou any!