UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 31 d’octubre de 2015

Divinitat extrema

 RIO al seu fb


                                                Para Romulus Iulian Olariu


Assenyales el món,
una punta de tu, subtil
capciró en punt.

DIVINIDAD EXTREMA


                                                Para Romulus Iulian Olariu



Ah, señalas el mundo,
una punta de ti, sutil
yema de dedo en punto.

BESSÓ, Pere

Com una cosa molt gran en una de molt petita, el capciró del dit assenyala el món sencer, Déu inclòs. La poesia ho fa, de manera extremadament subtil.


       

divendres, 30 d’octubre de 2015

El vol de gavina errabunda



Imatge presa de la xarxa

A Denisa Popescu
            


No té enyor ni neguit l’ocell ferit, ai, de la descreença
que s’envola enllà dels punts cardinals de la memòria,
tot picotejant mar endins l’últim espill de seda.





El vuelo de gaviota errabunda



A Denisa Popescu



No tiene añoranza ni desazón el pájaro herido, ay, del descreimiento que se eleva más allá de los puntos cardinales de la memoria, aun picoteando mar adentro el último espejo de seda.

BESSÓ, Pere

Hi ha alguna relació que no genera pas nostàlgia, ganes de repetir, en qualsevol direcció que es vagi, de manera errabunda després d'aquesta relació. Encara que es continuï "picotejant" la immensitat del mar, la poesia de l'"últim espill de seda", el de la maduresa. Les campanes de la imatge serien com els quatre punts cardinals de la memòria, que ressonen en la gavina ferida de descreença.

dimecres, 28 d’octubre de 2015

El cuc anacoreta




Imatge presa de la xarxa

Per Natasa Valentina Roman


Ix de la poma per tal d’iniciar l’ascesi de la rosa café en els teus llavis oblida la llum de la pedra el sexe del vent que desfà la cendra bufa a la fi una altra remor del riu t’exhala



El gusano anacoreta


A Natasa Valentina Roman


Sal de la manzana para iniciar el ascesis de la rosa café en tus labios olvida la luz de la piedra el sexo del viento que deshace la ceniza sopla al fin otro rumor del río te exhala

BESSÓ, Pere

Aquest poema escrit de forma poc racional, es podria agafar en fragments de sentit. El cuc que surt de la poma "per tal d'iniciar l'ascesi", és tal i com ho fa el poema que deixa mostrar el poeta que viu dins d'ell. La "rosa cafè en els teus llavis", perquè la poesia sempre prova de desvetllar-te. "oblida la llum de la pedra el sexe", la llum de la literatura, paraula que etimològicament vol dir feta sobre pedra, literatura que sempre contrasta amb allò físic, el sexe que l'ignora. "del vent que desfà la cendra", com l'art va més enllà de la mort, malgrat tot. La referència final a la remor del riu ho seria de la vida, en contrast amb l'anterior de nou. Un poema amb molta metapoesia, com un anacoreta es bolca en ell mateix.

diumenge, 25 d’octubre de 2015

Retort a una poeta inconeguda

Oh! Autumn, golden lonely swan
Natalia Govsha



Val, la tardor, un solitari cigne groc, però l’hivern sempre fou un estol de corbs eixits de poema.




 Respuesta a una poeta desconocida
.




Oh! Autumn, golden lonely swan
Natalia Govsha



Vale, el otoño, un solitario cisne amarillo, pero el invierno siempre fue una bandada de cuervos salidos de poema.

BESSÓ, Pere

A la tardor es manifesta el cigne que prové de l'aneguet lleig de l'estiu. Un cigne groc de la gelosia, com les flors grogues són les dels gelos. Però quan arriba l'hivern sempre és fet d'un "estol de corbs", símbol de la mort, del "mai més", que surten de la poesia, que hi troba la màxima inspiració, en aquesta mort.

divendres, 23 d’octubre de 2015

Bressol de nit

Imatge presa del facebook de Mili Wolf


Un mar d’estels
encén un fosc desig.
Niu als teus llavis.


Cuna de noche

Para Mili Wolf


Un mar de estrellas
afán obscuro enciende.

Nido en tus labios.

BESSÓ, Pere

Sempre és la nit estrellada, la immensitat d'un "mar d'estels", que encén el "fosc desig", el que no es pot dir. El qual fa "niu als teus llavis", llavis metonímia de la poesia, alhora que símbol, perquè en ells es concentra el desig.

dilluns, 19 d’octubre de 2015

Teranyina de l'ànima


Imatge presa de la xarxa



já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

 
L’escarabat, l’aranya,
qui n’és més a prop de la mort?
Telaraña del alma
 

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...



El escarabajo, la araña,
¿quién está, di, más cerca de la muerte?


L'escarabat seria l'home, l'aranya la dona. Un a punt de ser trepitjat, l'altra que no caigui cap insecte a la seva tela d'aranya. Tots dos de precari, amb la mort rondant-los, sense saber-ho, com els amants no s'adonen que s'apropa el fi de la seva relació.

diumenge, 18 d’octubre de 2015

El dolç contrapunt

Imatge presa de la xarxa




Plîns şi rană
eşti, Mediterană!
Șerban Foarță


Ferida i plena,
oh mare meretriu Mediterrània!




El dulce contrapunto

Plîns şi rană
eşti, Mediterană!
Șerban Foarță


Herida y plena,
oh madre meretriz Mediterránea!

BESSÓ, Pere

El dolç contrapunt ho és entre ser "ferida i plena", amb dolor i benestar alhora, i també entre "mare" i "meretriu", amb dignitat i essent prostituta alhora. La Mediterrània acull el drama dels immigrants alhora que és bellíssima.


divendres, 16 d’octubre de 2015

Paraules no dites

Imatge presa de la xarxa


La timidesa és l’altra cara de l’exaltació: traces de silenci en la blanca neu.


Palabras no dichas

La timidez es la otra cara de la exaltación: rastros de silencio en la blanca nieve.

BESSÓ, Pere

La timidesa, les paraules no dites, marquen com les paraules exaltades, en sentit contrari, són tan importants com elles, són la seva altra cara. Tan important el que es diu com el que no es diu. També la depressió és l'altra cara de l'eufòria.

dimarts, 13 d’octubre de 2015

A manera de comiat

Imatge presa de la xarxa


L’últim vers, com un peix exsangüe,
damunt del muscle:
de tu als quatre cantons del vent.


A modo de despedida

 El último verso, como un pez exangüe,
sobre el hombro:
de ti a las cuatro esquinas del viento.

BESSÓ, Pere

La conclusió d'un poema sempre és molt important, a vegades es tracta d'un epigrama fins i tot. S'hi arriba com si et desagnessis de dolor, i s'estén, més enllà de l'espatlla del poeta, la part del cos més propera al cap, "als quatre cantons del vent", el vent de l'art.

dissabte, 10 d’octubre de 2015

Desarnat del sentit


Imatge presa de la xarxa


Aquesta nit, què ha d’importar-te el frec de la rosa? Ni tans sols ets ja rerefons de la paraula viva en el pensament líric…



Desapolillado del sentido

Esta noche, ¿què ha de importarte el roce de la rosa? Ni tan sólo eres ya trasfondo de la palabra viva en el pensamiento lírico…

BESSÓ, Pere

La rosa, la poesia en contrast amb la vida (com deia Gilbert Bécaud a L'important c'est la rose), en la nit, en el terreny d'aquesta poesia, només et frega. Perquè ni tan sols és "rerefons", interpretació de "la paraula viva", la que és espontània (referència a Joan Maragall), en "el pensament líric", la filosofia en forma de metàfora o al·legoria, que són llegides pels crítics. Els quals s'identifiquen amb les arnes, els paràsits que viuen gràcies a la creació original. Sense ells, desarnant l'obra, però, la poesia potser no tindria el mateix valor (què ha d'importar-te?), el mateix sentit. Gran elogi i crítica alhora, doncs, de la interpretació.


divendres, 9 d’octubre de 2015

8 d'octubre


Imatge presa de la xarxa


Al sexe més fosc de la pàtria,
l’arc del cel farcit de lluernes flonges.


8 d'octubre

En el sexo más hosco de la patria,
el arco iris cumplido de luciérnagas muelles.

BESSÓ, Pere

El 8 d'octubre són les vigílies de la Diada Nacional del País Valencià. La imatge del sexe la utilitza la veu poètica segurament perquè seria el punt d'unió entre "l'arc del cel" del dia i les "lluernes flonges" dins la nit. Un sexe sempre fosc, com el patriotisme, com l'amor al propi país, però que espera l'alba.


dimecres, 7 d’octubre de 2015

Pàl·lida llum




El blau assenyala en els teus pits
l’assedegada sendera de les estrelles.



Pálida luz


El azul señala en tus senos
La sedienta senda de las estrellas.

BESSÓ, Pere

Sensualitat de nit, com tot el que és intuïtiu, instintiu, i espiritual com el blau alhora. "l'assedegada sendera de les estrelles" ho és perquè els estels tenen set d'arribar a ser sols.

dimarts, 6 d’octubre de 2015

Lauren Groff

Imatge de Lauren Groff presa de la xarxa

Aquesta fosca matinada per tal de fer d’un poema tan sensible el conte de tardor amb flors de paper i figures de cera pel corredor rellentós de la teua consciencia…

 Lauren Groff

Esta oscura madrugada para hacer de un poema tan sensible el cuento de otoño con flores de papel y figuras de cera por el pasillo en relente de tu conciencia…

BESSÓ, Pere

Lauren Groff és una escriptora de novel·les i contes breus, en què s'inspira la veu poètica en el seu poema. Poema de "fosca matinada", paral·lela a la tardor també fosca. Les "flors de paper" i les "figures de cera" serien les metàfores, sempre artificioses. El "corredor rellentós de la teua consciència", l'inconscient que s'identifica amb la nit. El poema voldria relacionar-se en sensibilitat amb un conte de tardor com els que deu fer l'escriptora.

divendres, 2 d’octubre de 2015

Tast i colors





Tractes d’enrogir l’anècdota,
però cap apel·lació al vers no et sopluja.


Gusto y colores

Tratas de enrojecer la anécdota,
pero ninguna llamada al verso te cobija.

BESSÓ, Pere

Tractes d'atribuir passió a una anècdota de la vida, però cap referència a la poesia t'hi ajuda. La poesia que tothom respecta, encara que no s'hi entri pas.

Joguina de l'asserció


Imatge presa de la xarxa


La mentida de l’amor és un tren de càrrega
que descarrila versos infamants en els teus llavis.



Juguete de la aserción

La mentira del amor es tren de carga
que descarrila versos infames en tus labios.

BESSÓ, Pere

Vaig llegir una vegada Gore Vidal que deia que la majoria de les persones menteixen, i que quan ho fan és sobre l'amor. Un amor de joguina, de pur joc. La veu poètica fa asserció, proclama el seu escepticisme davant els "versos infamants en els teus llavis", també la poesia menteix, o bé el qui es recolza en ella. Aquell qui al capdavall descarrilarà, perquè fa trampa.

dijous, 1 d’octubre de 2015

Ortiga del despullament


Imatge presa de la xarxa



A frec dels teus cabells,
bese el bescoll fred del destemps.



Ortiga del despojo

Con el roce de tus cabellos,
beso la nuca fría del destiempo.

BESSÓ, Pere

El bescoll, la nuca coberta pels cabells, la unió del cap amb el cos, la veu poètica la besa tot i en fred, a destemps, inoportunament, com tot el que arriba fora de temps, com el que arriba quan només es tracta de despulles. Despulles envoltades d'ortigues que no fan fàcil l'acostament.