UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 7 d’octubre de 2015

Pàl·lida llum




El blau assenyala en els teus pits
l’assedegada sendera de les estrelles.



Pálida luz


El azul señala en tus senos
La sedienta senda de las estrellas.

BESSÓ, Pere

Sensualitat de nit, com tot el que és intuïtiu, instintiu, i espiritual com el blau alhora. "l'assedegada sendera de les estrelles" ho és perquè els estels tenen set d'arribar a ser sols.

6 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

He vist passar l'ombra de Lolita.

Helena Bonals ha dit...

I jo de Nabokov!

Jordi Dorca ha dit...

Ho deia per la imatge,
gronxant-se,
en moviment,
com les imatges de l'amiga blogaire.

Helena Bonals ha dit...

Jordi,
la imatge me la passa el Pere sempre. Jo no n'hi posaria pas.
La Lolita Lagarto, vols dir, oi? Sempre t'he d'interpretar, sort que ja m'agrada!

Jordi Dorca ha dit...

(perdó; ara ho he fet massa complicat, però me l'ha recordada, sí)

Helena Bonals ha dit...

No hi ha res a perdonar!