UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 13 d’octubre de 2015

A manera de comiat

Imatge presa de la xarxa


L’últim vers, com un peix exsangüe,
damunt del muscle:
de tu als quatre cantons del vent.


A modo de despedida

 El último verso, como un pez exangüe,
sobre el hombro:
de ti a las cuatro esquinas del viento.

BESSÓ, Pere

La conclusió d'un poema sempre és molt important, a vegades es tracta d'un epigrama fins i tot. S'hi arriba com si et desagnessis de dolor, i s'estén, més enllà de l'espatlla del poeta, la part del cos més propera al cap, "als quatre cantons del vent", el vent de l'art.

2 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

I sovint el final és el que millor recordem.

Helena Bonals ha dit...

Loreto,
El final sempre hauria de deixar bon gust de boca.