UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 19 d’octubre del 2015

Teranyina de l'ànima


Imatge presa de la xarxa



já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

 
L’escarabat, l’aranya,
qui n’és més a prop de la mort?
Telaraña del alma
 

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...



El escarabajo, la araña,
¿quién está, di, más cerca de la muerte?


L'escarabat seria l'home, l'aranya la dona. Un a punt de ser trepitjat, l'altra que no caigui cap insecte a la seva tela d'aranya. Tots dos de precari, amb la mort rondant-los, sense saber-ho, com els amants no s'adonen que s'apropa el fi de la seva relació.

2 comentaris:

coses2 ha dit...

Ostres, m'he quedat de pedra, perquè sense el teu comentari no hauria entés res de res. A vegades em pregunto, com es fa per saber interpretar així la poesia? També em pregunto si cal que una poesia sigui com un jeroglific egipci: només inteligible per experts.

En fi, felicitats per la interpretació. Impressionant.

Helena Bonals ha dit...

coses2,

ningú diu que la meva interpretació sigui la millor! Però davant de poemes tirant a jeroglífic com els de Pere Bessó s'ha de tenir voluntat, empenta per interpretar. A vegades penso que no li arribo a la sola, però vaig fent.