Cingles de lluna:
venes avall la blanca
amor que em sotja.
Karsten dins el "Premi Joan Teixidor Poesia Ciutat d'Olot" Haikus 2012
En vertical, com un espadat, de la mateixa manera com les venes baixen per les extremitats, i es noten en les mans i les cames, la lluna ens observa des de dalt. La lluna que és una imatge de l'amor, inaccessible com els cingles. Les venes contenen sang vermella, però aquesta es torna blanca en relació amb l'astre, com l'amor físic es torna sentiment, poesia. L'amor, la interpretació sí que és lluny i difícil en aquest poema.
Fa 1 dia
Entrades
5 comentaris:
Aquest m'agrada força, però em costava interpretar-lo. El comentari és millor que el haiku. Sens dubte.
Molt bona interpretació. Insisteixo.
Jordi: no havia vist el teu segon comentari. T'ho agraeixo molt.
Signo totes i cada una de les paraules d'ambdós comentaris d'en Jordi! Boníssima!
porquet: gràcies per l'èmfasi! No és inqüestionable, però és el meu intent d'entendre.
Publica un comentari a l'entrada