A casa nostra,
un paisatge és un quadre,
o si es vol una postal:
una superfície limitada i plana.
Llavors, l'essencial
(allò que determina la mirada de l'artista)
és enquadrar,
posar el marc,
decidir les renúncies:
què queda dins el quadre i què queda fora.
Com retratar aquí
un espai esfèric,
allò que t'envolta per totes bandes,
allò que no admet renúncies,
allò que no és possible enquadrar?
Paisatge al desert Namib, el primer
capvespre, quan tot era nou i tot possible
VILLATORO, Vicenç L'espai immens. Quaderns de Namíbia
Davant el sublim, l'incommesurable, com s'hauria d'emmarcar una vista? Com es pot contenir el desert en una imatge, en un quadre o postal? L'artista i el seu marc queden petits, l'essencial, l'invisible no es pot copsar, tampoc en aquest poema. A vegades l'aigua no cap en una gerra, però malgrat això continuem escrivint.
Versos al cel
-
Repte poètic visual 361 *Pluja de perseids*
dins Relats en català
També d’estrelles patim sequera.
Quan no les tapen els núvols,
s’amaguen darrere dels ...
Fa 1 dia
2 comentaris:
Un retrat ben desitjable per tothom!!!
Sí, Joana, a tothom li estaria bé un retrat com aquest, desbordant.
Publica un comentari a l'entrada