UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 26 de febrer de 2012

EMPREMTES
*Les empremtes càlides
del teu cos tot despullat.
Ja no les percep.

Les empremtes fredes
del teu cos imperceptible.
Em furten la llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUELLAS

Las huellas cálidas
de tu cuerpo desnudo.
Ya no las siento.

Las huellas frías
de tu cuerpo invisible.
Roban mi luz.


Ana Muela Sopeña


*****

EMPREMTES

Les
empremtes
càlides
del
teu
cos
tot
despullat.
Ja
no
les
percep.

Les
empremtes
fredes
del
teu
cos
imperceptible.
Em
furten
la
llum.


Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

HUELLAS

Las
huellas
cálidas
de
tu
cuerpo
desnudo.
Ya
no
las
siento.

Las huellas
frías
de
tu
cuerpo
invisible.
Roban
mi
luz.


MUELA SOPEÑA, Ana
La veu poètica troba a faltar l'altra persona físicament tant com mentalment, en allò càlid tant com en allò fred, el sentiment cristal·lí que en desaparèixer li furta la llum, perquè aquest "cos imperceptible" era llum, era bellesa. Les empremtes de l'altre són una bona imatge, perquè el poema va més enllà d'allò terrenal,  pot fer tant de mal l'empremta física com la mental, per la mateixa manca de percepció d'aquesta. És el dolor de la buidor.

2 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Ara ja no parlariem d'un tandem, sinó més aviat d'un tercet en perfecta harmonia.
No sé si m'agrada més el poema en castellà, en valencià o la teua anàlisi.

Enhorabona a tots tres!!!

Helena Bonals ha dit...

Joana, has atrapat la meva anàlisi quan l'havia corregit, per sort. Només provo de fer-li justícia a l'Ana.