UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 1 de febrer de 2012

Síntesi (de deomises)

Hi ha suficient temps per resumir
Tota una vida de paraules i imatges,
Per deixar a la intempèrie idíl·lics paratges
On la joia de viure és melangia de l'ahir?

Hi ha, potser, camins que cal travessar
Amb ferris peus de plom i passes fermes
Per evitar tristors eternes i llàgrimes ermes
On la clemència ni existeix ni vindrà?

Digues-me, amor, amor, hi ha prou existència
Per abastar la passió que avui m'ofrenes
I no caure en l'ombra del silenci i l'absència?

Tindrem dreceres per evitar el trànsit ingent
D'un rebombori que suma noves denes
Al rosari fosc d'enyorar-te en tot moment?



El poema és estructurat en quatre preguntes, una en cada paràgraf, d'una veu poètica que reflexiona sobre l'amor. Es pot resumir una vida plena d'art ("paraules i imatges") per deixar al descobert els paratges "idíl·lics" antics, origen d'aquesta obra, es pregunta la veu poètica. La felicitat en el retorn del passat es manifesta en el vers "on la joia de viure és melangia de l'ahir", tot i aquesta melangia, qui estima hi troba goig.

Però alhora, caldria evitar els camins plens de "tristors eternes", on no té pietat de tu el destí?

L'amor que li ofereix l'altra persona, potser no pot cabre en una vida sense perdre's?

Podrà evitar de sumar a l'enyor que té de l'altra persona la seva absència definitiva, es pregunta per últim. Totes aquestes reflexions contradictòries portarien a la síntesi que s'intueix darrere el poema entre passat, present i futur.



6 comentaris:

Joana ha dit...

Moltes preguntes i poques respostes. Aquesta és l'esència del poema, plantejar tots els dubtes que cohabiten a l'ànima de l'esser.

Helena Bonals ha dit...

Joanaa: si tinguéssim totes les respostes, que avorrit que seria!
Això enllaça amb la boira.

Estonetes ha dit...

M´ha agradat molt.

Helena Bonals ha dit...

Estonetes: em fa molta il·lusió que t'agradi!

deomises ha dit...

No havia visitat el teu blog 'oficial' els darrers dies i la grata sorpresa de (com l'altra vegada) trobar un poema meu comentat m'omple d'alegria. Realment gràcies, Helena (i no es pot avisar, això? haha), amb comentaris així dóna gust intentar escriure dia rere dia!


d.

Helena Bonals ha dit...

deomises: és que quan aviso a vegades es pensen que tinc segones intencions! Gràcies per haver-me visitat un cop més. Un plaer llegir-te, ho he de fer més sovint!