UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 29 de gener de 2012

Enmig d'orats i savis


Saber narrar, en llenguatge vigorós
Deler i desig, i plers, i, sense esforç
Rimar bells mots amb el ritme dels cors
Amants o folls; i gens fantasiós,

-Oh dolç fallir!-, coronar de lluors
Éssers de carn, tot oblidant els morts
I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors
Reprendre el tot vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir, i amar
Sense esperar, i essent, ardit, del segle,
Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l'instant i obrir els ulls al demà,
Del clar i l'obscur seguir normes i regla
I enmig d'orats i savis, raonar.

FOIX, Josep Vicenç, per 25 anys sense J.V. Foix, per a Raons que rimen. Un poema tret del bloc La panxa del bou

La poesia destaca en primer lloc: "saber narrar", "rimar bells mots", sigui d'amor o follia, allò menys racional. La vida a la segona estrofa: coronar de llum els vius en detriment dels morts i de la seva ombra, la seva projecció. La poesia serien els orats, la vida els savis.

I a la tercera estrofa del sonet, la declaració de principis: sofrir sense decaure; estimar sense esperar ser estimat; ser "ardit", valent, "del segle" actual; defugir la ira, i ajudar al nàufrag, el pobre. Per últim: viure l'instant feliç, el que val la pena de viure, amb les expectatives pel demà, que són senyal de felicitat segons Villatoro; del "clar i l'obscur" aprendre'n les ensenyances, o sigui aprendre del bo i del dolent, de l'èxit i del fracàs. Així com dels orats i els savis, del nou i el vell que diria en un altre poema Foix, del son i de la vigília també, aprendre'n a raonar, a pensar amb lucidesa.









11 comentaris:

montse ha dit...

Bona aportació i aclariment.

Helena Bonals ha dit...

Montse: la Júlia Costa em diu en el seu bloc que el millor són les dues darreres estrofes, és cert. Gràcies per visitar-me!

Elfreelang ha dit...

Viure a l'instant i obrir els ull al demà! molt ben triat i ben glossat!

Júlia ha dit...

De fet vaig triar el poema per a la novel·la que comento pel fet que la protagonista és una noia que es mou 'entre orats i savis', potser ens hi movem tots i som una cosa o l'altra segons el moment.

Júlia ha dit...

Molt bon comentari, com sempre!!!

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang: gràcies, ara visito la teva aportació!

Helena Bonals ha dit...

Júlia: moltes gràcies! O sigui, gràcies a la teva selecció.

fanal blau ha dit...

Bon homenatge poètic-foixià!

novesflors ha dit...

Caram, el poemai l'explicació, això sí que m'ha agradat.

Helena Bonals ha dit...

Fanal Blau: d'això es tracta, de fer-li un bon homenatge.

novesflors: en aquest bloc no hi ha cap poema sense explicació!

Rafel ha dit...

Seguir camins incerts que menin a la lucidesa. Això és molt actual.