UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 18 de gener de 2012

En la nit no oblide


En la nit no oblide els teus abraços
davall de la pluja màgica d'hivern.
Les voreres ens somien en el seu idioma
amb adjectius d'aigua, entre semàfors.
Respiració del temps,
amb els gats,
en la bellesa invisible, etèria.


MUELA SOPEÑA, Ana traduït al català per Pere Bessó


*****

EN LA NOCHE NO OLVIDO

En la noche no olvido tus abrazos
bajo la lluvia mágica de invierno.
Las aceras nos sueñan en su idioma
con adjetivos de agua, entre semáforos.
Respiración del tiempo, con los gatos,
en la belleza etérea e invisible.



Dins Laberint de pluja

La nit, la pluja, l'hivern: coses relacionades pel que se sol considerar que tenen de negatiu i alhora també de líric. Justament en aquest ambient neix aquest poema, de nostàlgia molt bella d'uns abraços. Les voreres, en contrast amb els semàfors, són per on es camina tranquil·lament. "ens somien en el seu idioma/amb adjectius d'aigua": els de la poesia que es trobaria simbòlicament en les voreres xopes, que resguarden de la carretera, de la vida, però no impedeixen de mullar-se. "Respiració del temps": amb la pluja i els versos respira una mica el clima quotidià, "amb els gats", sempre independents, com la veu poètica lliure. "en la bellesa invisible, etèria", la del poema, en definitiva, com aquest, que m'ha colpit precisament per aquesta bellesa.


2 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

El temps mai no acaba, no podem parlar del temps perfectius, perquè tot i que l'acció s'acabe, sempre tenim els recorsd que perviuen al nostre sarronet de la memòria.

Magnífic treball a tres bandes, el teu, el d'Ana i el de Pere, és clar

Helena Bonals ha dit...

Ara falta que sigui el que l'Ana pretenia dir! L'altre dia no ho vaig encertar, però potser no importa...