UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 7 de gener de 2012

Domassos al sol

Domassos al sol
el jorn de la festa!
Pau del corriol
i llum de ginesta!

Fonts arraconades
que canten de nit!
Façanes badades!
Brancam reverdit!

Crists amb els ulls lassos
que entomen els sols
i allarguen els braços
quan vénen els dols!

Finestres obertes
i baf de celler!
Rieres despertes!
Or dolç del paller!

Malls de ferreries
batent sobre els cors!
Bones alegries
refrescant els plors!

Mosses festejades
per gais traginers!
Campanes callades
dels dies feiners!

Sol sobre els teulats
i sol a la cara!
Pits joves colrats!
Ulls blaus de la mare!

Bancal que verdeja
al cap del carrer!
Aigua que fresqueja
dins del càntir ple!

Fumera ajaguda!
Goig de picarol!
Cortina moguda
per un buf de sol!

AGELET i GARRIGA, Jaume. Domassos al sol 1924, dins Poesies completes

És un poema fet pràcticament tot de referències a la bondat dels dies de festa. El trencament amb la rutina es veu sobretot amb "Fonts arraconades/ que canten de nit!" (fins i tot l'aigua reneix en el moment que la gent dorm, tot és apagat), "Campanes callades/ dels dies feiners!" (la monotonia del so de les hores habitual desapareix), "Aigua que fresqueja/ dins el càntir ple" (hi ha abundància, riquesa de tot), i "Fumera ajaguda" (les fàbriques han parat). "Sol sobre teulats/ i sol a la cara!" és una mostra d'optimisme, d'alegria. "Ulls blaus de la mare!": la que no va conèixer, n'expressa el desig, d'haver-la conegut, i és com si ella se li fes present enmig de la joia. Finalment, en els dos últims versos, "cortina moguda/ per un buf de sol!", hi hauria una sinestèsia que reflectiria com el sol pot entrar en una cambra com si en mogués les cortines, reflectiria com allò intangible, l'alegria, es fa notar físicament.

4 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

M'encanta el ritme del poema remarcat per la rima i l'escanció en tots els versos i estrofes.

Molt bona tria i millor comentari

Helena Bonals ha dit...

Què és "escanció", Joana? No surt ni al DCVB.

Olga Xirinacs ha dit...

Jaume Agelet... em recorda aquells dies que estudiava els poetes catalans, per saber què havien escrit, la història literària del país. Manuel de Montoliu també n'havia fet bones crítiques als seus "Breviaris Crítics" de La Veu de Catalunya, després aplegats en volums per l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV i prolgats alguns per mi mateixa. Era secretària de la Secció de Filologia de l'Institut... quants anys han passat, i que bons que van ser.

Helena Bonals ha dit...

Olga: Jaume Agelet és un bon anticànon, no el coneix ningú i és molt bo.