UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 5 de gener de 2012

Llenç solar


Per a l’Anna

Algú em va dir que el nostre amor ferotge
seria un mar de llum i de tendresa,
com un quadre en un bell matí de boira
que enyora l’amplitud d’un llenç solar.
Durant molts anys t’he estat buscant en somnis
al llarg de matinades intangibles
que naixien al cor de cada platja.
No hi havia a l’arena cap petjada
ni un sol bes dels teus llavis, vent del nord,
que m’oferissin, plenes, les onades.
Cap indici d’un dia que comença
amb la llum i el color que tens als ulls,
cap regne ja perdut a les fronteres
de la terra amb un cel fet d’ambre gris.
Vindrà l’hivern constant que ja m’espera
després de tots els mars del teu oblit.

CLARÀ, Israel. Pluja de nit

"Llenç solar": la poesia que es troba en un quadre (el poema), en un bell matí de boira", la prosa. També les "matinades intangibles" serien la poesia. "Durant molts anys t'he estat buscant en somnis": ella ja era en la seva obra. "No hi havia a l'arena cap petjada" ( li va costar de trobar-la). "Cap indici d’un dia que comença/ amb la llum i el color que tens als ulls": són uns versos molt lírics, que connoten que ella és per a ell un gran amor. Encara que la relació s'hagi acabat, perdura com l'"ambre gris". "Vindrà l'hivern" en què l'oblit d'ella li farà estimar-la més encara, "l'hivern constant" de la seva constància en estimar-la.


2 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

Un plaer llegir el poema i la teua fantàstica anàlisi, com sempre.
Ens fas sentir més viu el poema!!!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Joana! Aquest autor no té pèrdua, literalment.