UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 26 de gener de 2012

Com ocells blancs

A Maiara Gouveia amb la meua amistat i admiració

Son les paraules com ocells blancs
envers el lector. Móns d'aigua
seduïnt la lluna, la pell en el temps.
Contemplació sota núvols de pluja
sobre el silenci.


MUELA SOPEÑA, Ana, traduït al català per Pere Bessó


*****

COMO PÁJAROS BLANCOS

A Maiara Gouveia con mi amistad y admiraciónSon las palabras como pájaros blancos
hacia el lector. Mundos de agua
seduciendo a la luna, piel en el tiempo.
Contemplación bajo nubes de lluvia
sobre el silencio.




Ana Muela Sopeña, dins Laberint de pluja

En el bloc de l'autora, realment les paraules són com ocells blancs, perquè el text és blanc sobre negre. Però, de fet, les paraules d'un poema sempre són com ocells blancs, plens de llibertat envers el lector. "Móns d'aigua/ seduïnt la lluna": el que sedueix és el reflex de la lluna en l'aigua, diuen que qui és seduït és seductor. "la pell en el temps": la superfície del poema evoluciona amb el pas del temps, no pas el fons. "contemplació sota núvols de pluja / sobre el silenci": la poesia es fa sota les inclemències del temps per un cantó, sobre el silenci de la terra seca per l'altre, sempre en aquest terme mig. Un poema molt aconseguit sobre el tema recurrent de la poesia en molts autors.

7 comentaris:

Joana Navarro ha dit...

S'escolta la pluja sobre el silenci, i acompanya com si d'una simfonia es tractara. Un poema que transpua una gran quietud i tranquil·litat interior.

M'agrada molt, també la teua lectura.

Sílvia ha dit...

El poder de seducció de la paraula de què parla el poema queda ben reflectit en els mateixos versos. Gran poema i una intepretació molt bona i completa. No havia pensat mai que qui és seduït és també seductor, és clar!

Helena Bonals ha dit...

Joana: la pluja és un tema recurrent en l'Ana, a banda de formar part del títol del bloc. És un d'aquells motius poètics d'entrada, com la lluna.

Sílvia: la lluna és seduïda pel sol, nosaltres per la lluna...

Rafel ha dit...

La paraula sedueix i alhora atrapa. Crec que Tagore va escriure alguna cosa semblant a : Vaig llançar la xarxa i ella em va atrapar també a mi.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: molt bon comentari, reflecteixes el que jo dic.

Ana Muela Sopeña ha dit...

Gràcies, Helena, per portar aquest poema dedicat a Maiara Gouveia ací. És un poema breu i líric en el qual tot és emoció poètica.

M'ha donat alegria trobar ací aquests versos amb la teua anàlisi, Helena.

Una abraçada
Ana

Helena Bonals ha dit...

Ana: em pensava que no te n'assabentaves!