UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 28 de gener de 2012

Tan ben amagada...

Et vaig oblidar
per poder tenir-­te per sempre més,
sense possibilitats de malmetre't,
voldria sentir el goig dels teus ulls com abans,
aclaparar-me pel teu somriure,
voldria desviure'm per tu
ara, que ets poc
més que món sense cartografiar,
però ja no sé on buscar-te.
 
MEYERHOFER i RIBAS, Rafael dins Esquitxos
 
A vegades és necessària l'absència per adonar-te de com estimes, per estimar per sempre més. Oblides, però conserves en l'inconscient el "sense possibilitats de malmetre't" dirigit a l'altra persona, impedint de perdre la imatge idealitzada que en tens. Tot i que no podràs estimar més "els seus actes graciosos barrejats de llum", que deia Valéry. Voldria tornar a desviure's per ella, "poc més que món sense cartografiar", món que encara no arriba a ser poesia, art, abstracció com la d'un mapa, que encara és només inconscient, no una idea definida. Que ja no es farà realitat, tal i com és la vida.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

Molt d'acord amb la teva interpretació. La idealització és tan alta que arriba a perdre de vista la realitat.

Estonetes ha dit...

El que es vol sentir potser més fort que el que sent.
Abraçades.

Helena Bonals ha dit...

Rafel: exactament això que dius. Si tornés a veure l'altra la desidealitzaria.

Estonetes: es vol sentir, i se sent justament perquè l'altra no hi és.