Tènues ídols de vent i ales,
endreceu-me oblits,
acolliu-me en la llarga nit salvatge,
enllestiu-me com un crim
i per sempre, doncs,
beseu-me en ferma calma
del bell cim per Tu sagnant.
DORCA, Jordi dins el bloc Itineràncies poètiques
La veu poètica es dirigeix als idolatrats poetes, els que tenen vent i ales, perquè facin un lloc als seus oblits de fer poemes. Vol que l'acullin a la "llarga nit salvatge" de la Poesia, del "bell cim" per Ella sagnant, com se sofreix per fer poesia. "beseu-me en ferma calma": vol ser reconegut pels altres poetes. "enllestiu-me com un crim": crim que vindria donat pel dolor, pel cim sagnant, que és un oxymoron, el cim sol ser cobert de neu, en tot cas no pot sagnar. Del cim, del cap, neix el poema. En una primera lectura, aquest poema no m'ha mostrat res del que dic, val la pena de rellegir-lo.
On n'hi ha hagut sempre en queda
-
COCA, Josep
Guanyador PremiInstapoemaMMP2024
Diuen que si regues massa
un arbre no et donarà fruits.
Però aquesta galleda de quan era petita,
plena de l...
Fa 2 dies
6 comentaris:
La creació com a procés dolorós. La segona lectura aporta un perfil dramàtic.
L'he trobat un poema complex. Realment com has dit amb una primera llegida no es veu tot. M'agrada el concepte de la llarga nit salvatge com a lloc negre, buit i complicat del moment de fer poesia.
Estonetes: val la pena de sofrir per entendre'l!
Barcelona m'enamora: fer un poema és dolorós o plaent segons com t'ho miris.
Helena afegir-hi res més seria "Com un crim...".
Des del far nit bona.
onatge
onatge: seria un crim perdre's els vostres comentaris!
Ei, gràcies, Helena.
Moltes gràcies a tots.
Publica un comentari a l'entrada