Ulls de pluja
An ammoniac flower in your button hole
Can Yücel (1926-1999)
(en versió a l'anglés de Ruth Cristie)
Aquest poema fou escrit per a desentranyar bandejar explicar el callament potser per a commemorar la caiguda a degotall del silenci i poder anunciar a la fi que els teus ulls són del color verd de les fulles de cep després de la pluja
BESSÓ, Pere, d' Aigües turques, 2010
Després de la pluja és el millor moment per fer una fotografia, perquè el verd és més nítid, la pluja s'ha emportat la pols. Si els ulls de l'altra persona són així és que la veu poètica hi troba la lucidesa, la bellesa metàforica de l'ambient, sobretot després del goteig del silenci anterior, la impotència per explicar-se.
La frase de dalt parlaria de la incorporietat d'una flor en el trau d'un botó, la immaterialitat de la lucidesa en un espai molt concret i petit, com el d'una gota de pluja, com un el d'uns ulls, com el dels signes de puntuació absents en el poema.
Té molta força aquest poema, que parla de la mateixa poesia com tants d'altres ho fan, amb un punt de vista personal.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
Uffffff, gràcies Helena, mira que m'esforçava en intentar llegir-lo i no entenia que l'absència dels signes de puntuació estava feta amb tota la intenció. L'he llegit varies vegades i quan he llegit el teu comentari és quan me n'ha adonat!!!
Que despés d'un gran silenci, la veu poètica anuncie un simil així, magnifica la seua admiració per la persona a qui va adreçat el poema.
Gràcies!!!
Aquest poema et penetra, com aquella olor després de ploure.
m'ha commogut.. tot..
Gràcies, Joana, Montse i Lolita. A mi també m'arriba molt aquest poema, com feia temps que no em passava.
Publica un comentari a l'entrada