UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 16 de novembre de 2010

Estàtica, ens esperes,
senyora de les llars
d'hiverns definitius.
I et rebem amb les llàgrimes
que vessem des dels nius
on covem el retorn.

XIRINACS, Olga Óssa Major

La petrificació de l'amor, la seva mort irreversible, no impedeix que en covem el retorn amb les nostres llàgrimes, retorn que se sol manifestar en la poesia. Una cosa va en una direcció, mentre l'altra es manifesta alhora en sentit contrari, si és que es dóna el cas. L'ambivalència de la vida, de l'amor.

1 comentari:

Joana ha dit...

L'hivern definitiu com a símbol que s'identifica amb la mort s'intensifica encara més en associar-lo a la senyora estàtica que espera sense moviment. Tot sembla parat en el temps.

El sentiment de pena que aquesta pèrdua produeix s'expressa molt bé mitjançant les llagrimes vessades des de l'nterior.

Quina profunditat la d'Olga en aquest poema!!!

Gràcies, Helena, un plaer compartir!!!