UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dilluns, 1 de novembre de 2010

La combustió de la carn és lenta,
regalimen els greixos entre els dits,
i tanmateix la intensitat tan blanca
del dolor no mitiga el desencant,
aquesta alarma a la rel del crani
que ens avisava de l'enfonsament
i del nostre amor tan amarg i feble.

ALZAMORA, Sebastià, fragment dins La part visible

"La lenta però irreversible destrucció de l'amor", he llegit algun cop. El dolor de la sensualitat que es crema no fa ombra al desencant espiritual, "aquesta alarma a la rel del crani", allò que sabem amb una claredat brutal, que preconitza el que acabarà passant, i a la qual cosa no hem volgut fer cas.

3 comentaris:

Estonetes ha dit...

Cert, tot es degrada, encara que de vegades es millor no adonar-nos-en

Joana ha dit...

Un comentari excel·lent i real com la vida. Tot i saber el clar desenllaç d'un amor que està comdemnat al fracàs des del mateix moment en que va sorgir, ens entestem a lluitar contra la raó. Una vegada més viem al poema aquest tema tan recurrent entre l'enfrontament de l'amor apassiónat i la raó que ja hi apareixia molt frecuentment als poemes de J.V. Foix

Joana ha dit...

perdó, freqüentment