Per condició el silenci:
així la veu es multiplica
i creix la llum en ondes dilatades
fins al moll receptiu.
M'empasso volves laminades
pel frec de tantes hores
rodant a pes d'aram.
XIRINACS, Olga Óssa major
La poesia té com a condició l'espai en blanc, el misteri, el silenci. D'aquesta manera el que diu arriba més, i s'escampa la seva llum com ondes en l'aigua fins arribar al receptor. El poema que és com fet d'aram, coure forjat, o sigui d'un material noble. La veu poètica també és transformada per la pròpia poesia, pel rodar de l'obra. Sovint fins que no l'ha escrita no sap que pensava d'aquesta manera.
Fa 1 setmana
Entrades
4 comentaris:
Molt encertat el comentari. No hi ha com començar el dia amb la poesia que ens proposes.
Moltes gràcies, Alyebard! És completament improvitzat, el meu comentari d'avui.
Ai va, Helena quin comentari!!! Mai podria fer ningú millor definició poètica de la posia. Guarda-la i posa-la en bon lloc!!! Ja m'entens.
B7s
poesia, ai els dits!!!
Publica un comentari a l'entrada