UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 3 de novembre del 2010

Per condició el silenci:
així la veu es multiplica
i creix la llum en ondes dilatades
fins al moll receptiu.
M'empasso volves laminades
pel frec de tantes hores
rodant a pes d'aram.

XIRINACS, Olga Óssa major

La poesia té com a condició l'espai en blanc, el misteri, el silenci. D'aquesta manera el que diu arriba més, i s'escampa la seva llum com ondes en l'aigua fins arribar al receptor. El poema que és com fet d'aram, coure forjat, o sigui d'un material noble. La veu poètica també és transformada per la pròpia poesia, pel rodar de l'obra. Sovint fins que no l'ha escrita no sap que pensava d'aquesta manera.

4 comentaris:

Alyebard ha dit...

Molt encertat el comentari. No hi ha com començar el dia amb la poesia que ens proposes.

Helena Bonals ha dit...

Moltes gràcies, Alyebard! És completament improvitzat, el meu comentari d'avui.

JOANA ha dit...

Ai va, Helena quin comentari!!! Mai podria fer ningú millor definició poètica de la posia. Guarda-la i posa-la en bon lloc!!! Ja m'entens.

B7s

JOANA ha dit...

poesia, ai els dits!!!