El record d'aquell mar,
que has deixat a la vitrina,
batega encara,
i l'onada,
i la sal,
i la gavina.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (47)
La passió, el mar, que té per recordar en una vitrina (podria ser un cargol de mar, o la poesia mateixa), "batega encara", en petites coses, l'onada, la sal i la gavina, que li reporten l'inabastable mar del seu amor. Si es tractés de Carner hi afegiríem la vela. Curt i bellíssim, ple de contingut com un gra de sal.
Fa 4 dies
Entrades
3 comentaris:
Un poema molt bonic i amb molta intensitat de sentiments-
La passió pel mar, sempre tan identificada amb l'amor- Es trecta d'un record molt present, de fet està a un lloc visible i transparent: la vitrina. Batega perque està viu, es tracta d'un sentiment passat. present i amb projecció cap al futur.
Molt bonic el poema, i com sempre tot el que tu ens apuntes.
Gràcies
us hauré de nomenar les meves lectores de poesia oficial. Gràcies
Lectores oficials "amateurs", més aviat, sobretot jo. Gràcies.
Publica un comentari a l'entrada