L'oblit de Polifem o tanka del cec
Sobre el cel blau
grafies el lament
amb uns senyals
perduts a la memòria,
cimals secs a l'ull orb.
MOMPÓ, Francesc
Hivern contra primavera: el que és perdut a la memòria són les fulles que han de sortir, ja que, aparentment, per a l'ull orb, es tracta només de "cimals secs", perquè el cec no té fe que elles sorgiran tard o d'hora.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
8 comentaris:
De bell nou gràcies, Helena, per haver-te fixat en un dels meus poemes. Tu n'has fet, partint d'ell, una altra bella metàfora una mica més descriptiva.
Una abraçada
Salut i Terra
Francesc:
Em sembla que jo no hi he afegit pas res, al poema. El que diu és ben clar per a mi.
...traigo
sangre
de
la
tarde
herida
en
la
mano
y
una
vela
de
mi
corazón
para
invitarte
y
darte
este
alma
que
viene
para
compartir
contigo
tu
bello
blog
con
un
ramillete
de
oro
y
claveles
dentro...
desde mis
HORAS ROTAS
Y AULA DE PAZ
TE SIGO TU BLOG
CON saludos de la luna al
reflejarse en el mar de la
poesía...
AFECTUOSAMENTE
UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA
ESPERO SEAN DE VUESTRO AGRADO EL POST POETIZADO DE CHOCOLATE, EL NAZARENO- LOVE STORY,- Y- CABALLO, .
José
ramón...
Quina descoberta! Passo de blog a blog i en aquest he trobat una tasca d'allò més encomiable. Recollir i comentar poemes, un gran hobby. El meu és la cuina, Què hi farem! També m'agrada la poesia humorística.
No seràs tu l'Helena Bonals que surt com correctora del llibret del Florenci? Acabo de llegir una ressenya al Bosc dels somnis i l'he tornat a agafar, aleshores he vist el teu nom i he saltat des del joc Interpreta'm.
Si ets tu enhorabona per la part que et correspon.
Jose Ramon:
Gràcies pel nivell del teu poema improvisat.
Fina:
Sí, sóc jo, la correctora. Això dels poemes és més que un hobby per a mi.
Helena el teu comentari és realment una bella metàfora com diu Francesc Monpó. Després del que tu ens expliques, jo no m'hi atreveixc a entrar en matèria. És sublim.
Una gran abraçada.
Un poema força difícil, però que juga d'una manera intensa amb el llenguatge. la interpretació de l'Helena, en aquest cas, m'ha ajudat força.
Florenci:
La foto que acompanya aquest poema en el bloc del Francesc és la clau de la meva interpretació.
Publica un comentari a l'entrada