UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 21 d’abril de 2010

Venjança

Quan es mori la mort, feu-m’ho saber.
Li portaré unes flors, li arrancaré la pell,
em venjaré per tu. Et buscaré després.

CALAFELL i OBIOL, Mireia Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

Aquesta autora porta empenta. La de qui després de la mort d’un amor, després del dol, quan ja gairebé no se’n recorda, en definitiva, quan mor la mort, perquè ja no se’n sent gairebé, doncs resulta que és quan buscarà l’altre, un cop s’hagi venjat de l’oblit. Ara serà quan estimarà més, però no pas de les maneres convencionals. Una d’elles és aquest poema deliciós. Però per portar-ho a terme alguna cosa exterior, objectiva, l’ha d’avisar que la mort ha mort. Podria ser un llibre, un poema, per exemple. Els llibres neixen dels llibres en gran part (i aquesta frase és semblant a una de Mercè Ibarz que he trobat a la pàgina web "Minimàlia").

11 comentaris:

Joana ha dit...

Despés de llegir-lo i rellegir el poema i al teua interpretació, aquesta és la meua xicoteta aportació:

Nadaré a contracorrent
i amb les gotetes del naufragi
vislumbraré el paradís del vers
i entre núvols de gavines
hi seràs present.

Helena Bonals ha dit...

És literalment preciós, Joana!!!

Helena Bonals ha dit...

Ja me'l sé de memòria!

Florenci Salesas ha dit...

Poema contundent, de gran ràbia contra tot el que comentes, Helena, immillorablement, segons crec.

Per sort, la Joana ens salva la vida del tot avui, després de les ganes d'arrancar la pell a la mort, i tanta venjança acumulada, ens salva del naufragi i ens fa volar molt amunt.

Jo no sóc poeta, i el que he dit, sense pretendre ser un poema, potser ha quedat molt cursi. Jo no puc ni tocar les puntes de les sabates de la Joana en aquests assumptes. Jo, això sí, m'apunto a salvar-me del naufragi, sense rancúnies, escalant per l'altra banda del núvol de gavines.

Gràcies!

Joana ha dit...

Helena, gràcies pel que em dius, però sàpigues que tot i que no t'he dit res de la teua anàlisi, hi estic totalement d'acord amb Florenci, és immillorable!!!

Florenci, esperem poder empendre alta la volada, com les esveltesses blanques, que crec que ací, tots tres, som grans somniadors.
Respecte al que dius de les sabates, ja voldriem nosaltres, parle per Helena i per mi, escriure els contes que tu escrius.

Helena Bonals ha dit...

Estic d'acord amb la Joana, que ja ha parlat per mi!

Helena Bonals ha dit...

Però a veure si t'atreveixes a interpretar un poema també, Florenci!!!

Florenci Salesas ha dit...

Helena, ja hi pots comptar! Passa que entre avui i demà tinc un sprint de feina. Però te'l deixaré, i tant que sí.
Una abraçada!

F

Helena Bonals ha dit...

Per cert, Florenci, que no participes a les "Notes Vistes" de Pla que fan els del Bloqg?

GEMMA ha dit...

Helena, em ve de gust entrrar al teu espai per tal de desitjar-te una bellíssima diada!

Helena Bonals ha dit...

Gemma:

igualment, gràcies, ets molt amable, : però no t'hi animes, a comentar un poema?