UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 17 d’abril de 2010

Ara que és tard

Torna a llegir en els llibres
ara que és tard.
Has de fer una altra vida.

JOAN VINYOLI

Ara que és tard, absent, escolte com
em menja dins l’olor fonda dels ulls,
em treu fora de lloc el vell batec,
cansat desassossec d’antiga guerra.

Encara bull enllà de la memòria
la desitjosa deu d’aigües calentes,
el bosc del nou capvespre a la infinita
espera fosca de respondre dubtes.

La llum ara que és tard revifa cendres;
records s’enfilen per a no oblidar-me
d’errors comesos. Tracte de deixar

camins oberts als vianants desitjos,
ser sastre del somni per descosir-lo
dels mots silents d’un paradís de pedra.

GARCÍA CANET, Isabel Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

La cita de Vinyoli és encertada, “ara que és tard” torna als llibres: llegir per viure, viure per llegir. Quan el temps de l’experiència s’ha acabat, els llibres són el que et “queda del dia”. Un sonet amb les dues estrofes finals molt rellevants. La llum que neix del passat “revifa cendres”, permet de reviure la vida viscuda, i de no repetir els errors. Alhora, tracta de deixar obert el futur i construir el somni, que com tot somni seria “per descosir-lo” (en ser interpretat) “dels mots silents d’un paradís de pedra”, el de la poesia. La petrificació d’un amor sol portar a fer poemes, allò que té la solidesa de la pedra justament, i que parla sense dir res aparentment.

3 comentaris:

Elvira FR ha dit...

Gran poema bella poesia! tinc una mica "abandonada" la poesia que es fa ara però veig que els plançons són molt bons!

dolmax9@yahoo.es ha dit...

Ser sastre del somni per descosir-lo
dels mots silents d'un paradís de pedra.
Preciós..
M'ha agradat molt aquest poema, encara que voldria no haver de dir mai :ara que és tard

Joana ha dit...

Gràcies Helena, el poema és fantàstic i la teua crítica el supera.
Una abraçada.