UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 2 d’abril del 2010

La metròpoli

Hi ha una ciutat majestuosa, capital antiga de palaus i castells,
on els carrers tenen noms d'herois vells i llegendaris
i la història s’escriu a les avingudes, valentament.

Hi ha una ciutat molt generosa que convida a peregrins i aventurers,
veloç laberint de recompenses, mercat de somnis,
basar de desitjos, botiga d’il·lusions i de plaers.

Hi ha una ciutat que és la escollida, singular destí de tots els viatgers:
la lluminosa metròpoli de portes obertes,
postal famosa i presumida, fantasia de plàstic i ciment.

Hi ha una ciutat meravellosa, recte perfil rotund de foc i de pedra,
la dinàmica maquinària d’ocasions i de mèrits,
explosió cinètica de llum i de sofre, de fum i cendra.

Hi ha una ciutat que s’exhibeix perfecta i obscena: fantàstic carnaval
de riquesa i desmesura. Però la seva ombra amaga
carrers secrets i misteriosos, fosques portes d’una altra realitat.

Hi ha una altra ciutat, la ciutat que pressentim oculta rera les façanes,
la llòbrega veritat sobreentesa i dissimulada,
una ciutat enterrada que sobreviu,
sota la ciutat.

ACÓZAR, Pol dins el bloc "El Quadern Blanc"

Poema al·legòric que es resumeix ràpid: la ciutat “majestuosa”, “generosa”, “escollida”, “meravellosa”, “perfecta i obscena”, es contraposa amb la ciutat “que pressentim oculta rera les façanes”. La ciutat de les vies i andanes de metro, una ciutat que és com un poble negat en l’aigua, (com diu “Tous”, un poema de Joana Navarro), que per molt soterrada que sigui, no és menys viva. “una ciutat enterrada que sobreviu,/ sota la ciutat”: com sobreviu el passat d’una persona, per molt adormit que estigui. La veu poètica tractaria de reivindicar la bellesa que es pot trobar en allò més realista i terrenal, de fet Pol Acózar s’encarrega de fer exposicions d’art al metro.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies, Helena, per tot, per oferir-nos aquest poema, per descobrir-nos aquest bloc amic que ja vaig visitar i em va semblar realment fantàstic i per anomenar ací a casa teva el meu poema.

M'encanta la teua interpretació i que relaciones el significat mitjançant els dos poemes.

Moltes gràcies per compartir, crec que hauries de convidar a l'autor del poema a que llegira la teua crñitica, de segur que li agradarà molt!!!

Una gran abraçada pasqüera!!!

Fred Matos ha dit...

Muito bom poema, Helena.
Boa Páscoa
Beijos

Jordi Guerola ha dit...

Bonic poeme i interessant crítica.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies a tots. El meu bloc es nodreix dels vostres comentaris!

Olga Xirinacs ha dit...

Des de sempre que m'hauria agradat descobrir la ciutat real que no es deixa veure, amagada als carrerons estrets darrere parets humides. Però aquests descobriments sols els poden fer paletes, electricistes, amb prou feines els metges, i para de comptar.
La imaginació ha de suplir la realitat, i em quedaré amb les ganes de conèixer la ciutat que tinc més a prop.