UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 21 de febrer de 2009

Helena

L'ahir és el teu infern. És cada instant,
on, sense tu saber-ho, t'has perdut.
I també cada instant on t'has salvat.
Quan el jove que fores ja és molt lluny,
l'amor és la venjança del passat.
Ve d'una guerra on has estat vençut,
d'armes i campaments abandonats
en la Troia que dus a dins de tu.
Els aqueus en la nit et buscaran
i tancaran el setge. Tornaràs,
per una dona, a perdre la ciutat.
Helena és tots els somnis que la vida
s'ha anat quedant. Defensa-la amb coratge
per última vegada, desarmat.

MARGARIT, Joan, Edat roja, 1989

El primer amor de Joan Margarit es deia Elena. Això és una dada no imprescindible, però important. És, doncs, un poema sobre el retorn del passat, sobre la pervivència de l'amor en l'obra poètica, en l'inconscient. La veu poètica, que parla amb ella mateixa, s'adona de com, sense ser conscient d'estimar tant, ha conservat el record de l'amor, dels seus amors, en l'inconscient, la nit. La metàfora estesa, l'al.legoria feta de les referències a la Ilíada i a Helena, a les batalles perdudes en el tema amorós, continua en parlar-nos de com tornarà, per una dona, a perdre la raó, la "ciutat". Helena, la primera, val per tots els somnis, tots els seus amors frustrats. S'exhorta finalment ell mateix, el lector també, a defensar-la quan ja no hi és, amb l'únic que li queda, la poesia.