UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 18 d’agost de 2013

No té nom el teu nom


Sortiu, amics, eixiu al món
i abandoneu la vida
al vell carrer sense nom,
i a les cruïlles, tant com pugueu,
beseu-vos les estelles acarnissadament.

Beseu-vos, oh vosaltres,
en perfecte estat de destrucció,
beseu-vos que faci feredat!,
llepeu les flames,
unteu les fonts,
abraceu les places,
i lleveu-vos, oh sí,
la pàtria,
lliures,
ben lliure.

No té nom el teu nom. 

DORCA, Jordi

Sembla que la veu poètica, en l’aniversari del naixement d’Estellés, el quatre de setembre del 2013, exhorti els lectors poetes a sortir a la superfície del que seria un poema, amb la metàfora que seria el "vell carrer sense nom", que pot amagar la poesia. Les cruïlles seria on es troba la connexió entre estelles i carn. I és que “estelles acarnissadament” és un joc de paraules molt brillant, que entremesclaria  els ossos en estelles, l’abstracció, amb l’empatia de la carn, fent servir en part el cognom “Estellés”.

Beseu-vos, oh vosaltres,/ en perfecte estat de destrucció”, com tot el que és orgànic. En relació amb aquest apassionament hi ha una sèrie d’elements contradictoris, “llepeu les flames”, com quan es vol apagar un foc forestal amb un hidroavió, “unteu les fonts”, com si es pogués frenar el corrent, “abraceu les places”, tot són petites coses a contracorrent, però amb significat per al poeta malgrat tot, que lluita. “i lleveu-vos, oh, sí,/  la pàtria”, em recorda el Ferrater de “Com una pàtria”, en el sentit de fugir de l’abstracció, no pas de no estimar el seu país. I de ser “ben lliure” d’aquesta manera. Un molt bon homenatge a Vicent Andrés Estellés, fent servir el seu nom simbòlicament, d’aquí el “No té nom el teu nom”.

13 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Comentari sublim, Helena. No tinc paraules per agrair-te'l. M'has fet entendre el poema!

Josep ha dit...

Ho faré.

Carme ha dit...

Em trec el barret, amics, davant del poema i davant del comentari.

Moltíssimes gràcies a tos dos.

Sílvia ha dit...

M'ha agradat molt el poema, i el teu comentari l'il·lumina perfectament. Trobo genials les imatges de llepar les flames i untar les fonts. Felicitats a tots dos!

Vicent ha dit...

Jo,Helena, ho mire una mica des del costat del estimeu la vostra pàtria tot i que estiga malmesa, parleu la vostra llengua tot i que ens coste sang i com és la realitat, molts mals de cap i molts ensurts i treball.
abraceu la vostra pàtria tot i que estiga feta estelles, els ossos d'ella fets estelles.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Jordi,
com sempre el poema té molta teca.

Josep,
faràs molt ben fet.

Carme,
no és el primer cop que algú es treu el barret amb el Jordi.

Sílvia,
estic d'acord amb les imatges que ressaltes, són molt sorprenents.

Vicent,
m'agrada molt la teva interpretació-síntesi.

El porquet ha dit...

No coneixa tant aquesta faceta del nostre Jordi. Fantàstic poema, i comentari a l'alçada!

Joan Fontanillas Sánchez ha dit...

En la dimensió paral·lela de les interpretacions i les associacions jo havia pensat en els petons catul·lians de da mi basia mille (!).

Helena Bonals ha dit...

porquet,
ja veus que és una bona faceta, aquesta del nostre Jordi!

Joan,
podria ser ben bé!

Elfreelang ha dit...

m'inclino....fent una reverencia d'admiració .....parafrasejant-te diria que poema i glosa tenen allò de bell i de sublim alhora....en cada vers que hem entès

Helena Bonals ha dit...

Elfreelang,
un poema mai l'acabes d'entendre del tot, però això no impedeix que t'arribi al cor. Moltes gràcies pels elogis.

Glo.Bos.blog ha dit...

Admirable el poema i el comentari!

Helena Bonals ha dit...

Aquest no te'l podies perdre, Glòria.