UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 20 d’agost de 2013

Finestra

La finestra és l'evidència
d'un altre espai ...
enllà.
Des d'un aquí sense remei
deixa mirar.
Fins un aquí sense remei
pot il·luminar.

PARCERISA, Valentí dins A contrallum

La finestra ens permet d'obrir-nos enfora, és el que ens recorda que no només som nosaltres al món (de fet, segur que en d'altres galàxies hi ha vida). "Des d'un aquí sense remei", el del marc de la finestra, condició si ne qua non, ens permet de mirar la vista. "Fins un aquí sense remei", permet d'anar d'enfora cap a dins també, i ens "pot il·luminar", com el sol quan entra per la finestra. Un poema seria com una finestra oberta al món, en definitiva, que ens permet de guaitar i de ser guaitats.

6 comentaris:

zel ha dit...

Des de la finestreta del meu ordinador, et faig arribar una abraçada...
Hi ha finestres de tota mena!

Helena Bonals ha dit...

zel,
et torno l'abraçada des de la meva finestra!

Jordi Dorca ha dit...

Finestra, il·lusió.

Helena Bonals ha dit...

Molt ben sintetitzat, Jordi!

Vicent ha dit...

I fes-te aquesta pregunta Helena: ¿I quina millor finestra ha trobat la Humanitat que la paraula escrita? És una finestra al món interior i exterior i al món màgic, els tres móns en un de sol, finestra enfora, finestra endins i finestra a soles.

Una salutació des del barri de Russafa de València.

Vicent

Helena Bonals ha dit...

La millor finestra, l'escriptura, Vicent.