UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 15 d’agost de 2013

Boixets

I no teníem temps mai d'acabar
les vànues impossibles.

S'esmuny el fil si el vols nuar.
Et nua quan l'ignores.

COSTAS, Montserrat dins Tèrbol atzur

No existeix l'artista complet, he llegit alguna vegada. Si hi ha algun impossible és el de l'art, "les vànues impossibles" que hom prova de teixir. Quan cerques la inspiració no la trobes, en un moment de distracció et pot venir de l'inconscient, quan no te l'esperes. Fins i tot el quinze d'agost!




6 comentaris:

Loreto Giralt Turón ha dit...

I quan ve la inspiració ja pots córrer a prendre nota perquè s'esfuma tal com ha arribat.

Helena Bonals ha dit...

I tant, Loreto! Més d'una vegada la inspiració m'ha agafat somnolent.

Vicent ha dit...

Efectivament, molts escriptors diuen que amb treball s'aconsegueixen moltes coses, fins i tot la inspiració, però jo sóc dels que pot fer tres articles o escrits en un dia com llançar-me un mes sense publicar res.
Sóc un escriptor esclau de les musses. I és perquè escric les meues vivències i les que he patit en la meua pell, a un esdeveniment fortuit o malaurat o feliç de seguida li pose paraules.

Una abraçada ben de les musses des de Russafa

Vicent

Helena Bonals ha dit...

Jo ja ho veus el constant que sóc, Vicent!

Jordi Guerola ha dit...

Totalment d`acord, la inspiració ve quan vol, sense esperar-la, a qualsevol circumstàcia, i quan se li espera s`esvaeix...

Helena Bonals ha dit...

Jordi Guerola,
estem tots d'acord!