UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 18 d’abril del 2012


Als claps de neu
petjades d'ós maldestre
la solitud.

KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012

La neu en claps és solitària en cada un d'ells, les petjades d'ós l'embruten, aquest ós és maldestre perquè trenca amb la puresa de la neu. Com l'edat adulta es carrega la bellesa de la infantesa, de la qual ja només en queden claps.

7 comentaris:

Sílvia ha dit...

Molt suggerent; hi veig també la solitud de l'ós que trepitja sol la neu verge.

Helena Bonals ha dit...

Ben pensat, Sílvia, els óssos van tan sols!

El porquet ha dit...

Caram, força trist.

Però realment reflecteix una doble solitud, la de la neu que ja s'esllangueix i la dels óssos, habitants nouvinguts a les nostres mutanyes, solitaris i escassos.

Helena Bonals ha dit...

Porquet: és trist com és trist fer-se gran.

Jordi Dorca ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Jordi Dorca ha dit...

Digues-m'ho a mi!

Helena Bonals ha dit...

Trist és fer-se gran, sobretot quan tens ganes de viure.