dimecres 18 d’abril de 2012
Als claps de neu
petjades d'ós maldestre
la solitud.
KARSTEN, dins Premis Haikus Ciutat d'Olot 2012
La neu en claps és solitària en cada un d'ells, les petjades d'ós l'embruten, aquest ós és maldestre perquè trenca amb la puresa de la neu. Com l'edat adulta es carrega la bellesa de la infantesa, de la qual ja només en queden claps.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Molt suggerent; hi veig també la solitud de l'ós que trepitja sol la neu verge.
Ben pensat, Sílvia, els óssos van tan sols!
Caram, força trist.
Però realment reflecteix una doble solitud, la de la neu que ja s'esllangueix i la dels óssos, habitants nouvinguts a les nostres mutanyes, solitaris i escassos.
Porquet: és trist com és trist fer-se gran.
Digues-m'ho a mi!
Trist és fer-se gran, sobretot quan tens ganes de viure.
Publica un comentari a l'entrada