UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 5 de novembre de 2011

"I tot seguit reprèn
el viatge
com
després del naufragi
un llop de mar supervivent."

G. UNGARETTI, Naufragis

Passo la mà sobre el poema d'Ungaretti
no per girar cap full, encara, no.
Sinó perquè cal viure el nou sentit
de les paraules velles, i acceptar
que cada dia hi ha naufragis.
I veig la mà que marca un rumb perdut
on s'acumulen ombres tardorals,
on s'esborra el camí de tornada
i que ha cedit al vent com la nau que deriva.
Sóc el mar i la sal del meu plor.

XIRINACS, Olga, Indicis de naufragi. Óssa major. Poesia completa (1977-2009)

La veu poètica llegeix els versos d'Ungaretti que parlen del naufragi (sentimental, s'entén), a través de la imatge d'unllop de mar supervivent, que malgrat tot persisteix, com la mà que no gira full. "cal viure el nou sentit/ de les paraules velles": el passat es projecta en el futur a través de noves interpretacions. "cada dia hi ha naufragis": en un altre poema, Petxines mortes, aquesta autora ve a dir que no hi ha cap naixement que no vagi companyat d'una mort. Amb "ombres tardorals,/ on s'esborra el camí de tornada": el retorn del passat serà sempre misteriós i idealitzat. "i que ha cedit al vent com la nau que deriva": no dominem gran part de les nostres vides. Però és bo de continuar endavant. Sobre l'últim vers, "Sóc el mar i la sal del meu plor": en ella hi ha la immensitat del sentiment, i els versos, la sal que n'augmenta l'abast. Ella és ella més la seva obra.

9 comentaris:

fanal blau ha dit...

Diria que fa molts temps, tal vegada anys, que no rellegia Ungaretti.
Em plau ara, la seva poesia, la de l'Olga Xirinacs i llegir-te a tu.

El porquet ha dit...

L'instint de supervivència, el caure i aixecar-se que ha estat i és una constant de la humanitat. No hi ha més remei.

Helena Bonals ha dit...

fanal blau: és un poema rodó, no penja per enlloc. Desconec Ungareti.

El porquet: és bo d'aixecar-se, encara que seria millor no caure mai. Però sabem que estem vius perquè ens equivoquem , he llegit alguna vegada.

Elfreelang ha dit...

No conec Ungaretti i ja veig que l'he de llegir..i confesso que he llegit una novel.la de la Xirinachs...però no la seva poesia gràcies a tu m'apunto a la meva llarga llista de "deures" literaris llegir-los a tots dos...que passis una bona entrada de setmana ( i el diumenge és clar)

Joana ha dit...

Crec que buscaré el llibre d'Ungaretti, m'ha encuriosit la cita. Mil gràcies, Helena.

Olga Xirinacs ha dit...

Mil gràcies per la teva delicadesa, Helena, en comentar el poema, entrar-hi, trobar-t'hi.
Sempre som a temps de descobrir la poesia: Ungaretti, Montale...tants anys al meu costat que els llibres es tornen vellets.
Per cert, hi ha un enamorat que m'ha volgut explicar que ha posat en pràctica un dels poemes de "Llavis que dansen"; el fet també es relaciona amb "Damunt de tu només les flors", de Josep Jané, música de Mompou. I amb l'acció que fa el jardiner-amant de Lady Chatterley, quan cobreix de pètals de flors el cos nu de l'estimada. El meu poema ha servit, doncs, i el dic perquè abans jo l'havia experimentat. Si tots els amants tinguessin aquestes delicadeses... Es veu que n'hi ha que sí.
Petó.

Helena Bonals ha dit...

Ja me'l miraré aquest poema, Olga! M'interessa molt.

Lupe ha dit...

M'agrada el d'Ungaretti, felicitats per aquest blog!

Helena Bonals ha dit...

Ets benvinguda, Lupe!