UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 25 de novembre de 2011

En clau de temps i amb molt de patiment.
Vet ací com podem guanyar el combat que de fa tant de temps lliurem, intrèpids.
En clau de temps i potser en solitud, acumulant en cadascú la força de tots plegats
i projectant-la enfora.
Solc rera solc pel mar de cada dia, pas rera pas amb voluntat d'aurora.
Convertirem els silencis en or
i els mots en foc.

MARTÍ i POL, Miquel, poema trobat dins el bloc Moments que compartim

"En clau de temps": les persones no som com déus, no ho sabem tot d'entrada. "Amb molt de patiment", fins que deixem de patir. "Potser en solitud": la vida és nostra, que diu Llach, tot i que no som pas "self-made mans", per altra banda. "Solc rere solc", pas rere pas, una capa rere l'altra. "Convertirem els silencis en or", els silencis que tenen el seu valor igual que les paraules. "i els mots en foc", els convertirem en poemes. Segurament que allò que fa patir la veu poètica és la vida i la mateixa poesia, sofriment i goig alhora.

4 comentaris:

Rafel ha dit...

Amb paciència i deixant transcórrer el temps. En lluita solitària, és com fem la poesia, deixant silencis entre línies i posant el mots en espurneig d'inspiració.

Helena Bonals ha dit...

Molt bo el teu comentari, Rafel. Els silencis són tan importants com els mots.

Joana ha dit...

A poc a poc fermenta la llum, Helena.

Magnífic post!!!

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Joana. Per què deu costar tant una cosa tan petita!