UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 17 de novembre de 2011

En capbussar-nos en el mar
deixem de contemplar-lo.

SÒRIA, Enric, Mentre parlem, 1991

"Pena arrencar-la,/ també pena deixar-la,/la violeta" (Naojo). He inclòs aquest haiku, que ja havia comentat, perquè aquests dos versos me'l recorden. Entre l'acció i la contemplació es mouen les nostres vides, normalment si tens una possibilitat no tens l'altra, no es pot tenir tot alhora. Mentre vivim no som conscients de la nostra felicitat, és quan reposem que la trobem a faltar.

6 comentaris:

la Teresa ha dit...

Molt bona l'analogia entre el poema i el haiku! Aquesta dicotomia entre observar i actuar es pot aplicar a tantes i tantes coses...

Calpurni ha dit...

És el que passa quan has aconseguit allò que volies: una vegada el tens ja ha perdut l'emoció per tenir-ho.

Helena Bonals ha dit...

Teresa: és que és molt bo, aquest haiku.

Calpurni: és el que sol passar, és veritat. Però hi ha excepcions glorioses.

Joana ha dit...

Al fons marí
entre el toll d'aigua blava,
nada el verí.

El porquet ha dit...

Però sí que podem notar com ens acarona la pell!

Helena Bonals ha dit...

Joana: el verí de la poesia, és el que és al fons del mar.

El porquet: molt bo. És el que li passaria a un cec, el cec que som tots.